Ester (versió grega) D - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

48 Al cap de tres dies, Ester va donar per acabada la pregària, es tragué la roba de suplicant i es va posar els seus vestits esplèndids.

49 Radiant com estava, després d’invocar el Déu que vetlla per tots els homes i els salva, es va endur dues de les seves dames de companyia.

50 Es repenjava lànguidament en l’una,

51 mentre l’altra la seguia sostenint-li la cua del vestit.

52 Ester estava preciosa, en l’esclat de la seva bellesa, amb la cara somrient com d’enamorada, però amb el cor encongit de por.

53 Franquejà totes les portes fins a arribar davant el rei. Aquest s’estava assegut en el seu tron, portant la vestimenta de les grans solemnitats, tot cobert d’or i de pedres precioses. Realment inspirava terror.

54 El rei va aixecar el cap amb la cara encesa de majestat i amb una mirada plena d’ira. Llavors la reina es va esvair, pàl·lida i a punt de desmaiar-se, i va recolzar el cap en el de la dama que la precedia.

55 Déu va canviar els sentiments del rei, i el rei es va entendrir. Artaxerxes, enquimerat, saltà del tron i la prengué en braços fins que es va retornar. I l’animava amb dolces paraules.

56 Li va dir:

– Què et passa, Ester? Anima’t. Sóc germà teu.

57 No moriràs. La prohibició de presentar-se davant meu només afecta el comú de la gent.

58 Acosta’t!

59 El rei va estendre el ceptre d’or fins a tocar el coll de la reina. L’acaronava i li deia:

– Parla.

60 Ella li va dir:

– T’he vist, senyor, com un àngel de Déu i he quedat trasbalsada davant la teva majestat.

61 Perquè ets admirable, senyor, i la teva cara traspua bondat.

62 Mentre parlava, la reina es va marejar.

63 El rei es va afectar, i tot el servei procurava animar-la.