Lamentacions 3 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Enmig del plany, una esperançaÀlef

1Sóc l’home que ha tastat el desastre

sota el cop furiós del Senyor.

2Em fa caminar i m’arrossega

per llocs de foscor, sense llum.

3Gira tot el dia contra mi,

un cop i un altre, la seva mà.

Bet

4Tinc la carn i la pell eixarreïdes,

ha esmicolat tots els meus ossos.

5M’estreny i m’envolta

de turments i d’amargor.

6M’ha confinat a les tenebres

igual que els morts de temps immemorial.Guímel

7M’ha reclòs darrere un mur; no en sortiré.

Com em pesen les cadenes!

8Fins si clamo i crido auxili,

ell ofega la meva pregària.

9M’ha barrat els camins amb carreus,

m’ha amagat la bona ruta.

Dàlet

10És com un ós que m’espia,

com un lleó a l’aguait!

11Ha sembrat d’esbarzers els camins,

m’ha deixat sense alè, esgarrinxat.

12Tensa l’arc mentre em crida: «No et moguis!»

Sóc el blanc dels seus dards.

He

13Enfonsa en els meus ronyons

les seves sagetes.

14Sóc la riota de tot el meu poble,

el tema de les seves sàtires.

15M’atipa de plantes amargues,

m’embriaga d’absenta.Vau

16Em fa mastegar rocs, m’esdenta.

M’ha enfonsat a la cendra.

17Senyor, m’has fet orfe de pau,

he oblidat la felicitat.

18M’he dit: «No tinc futur

ni esperança en el Senyor.»

Zain

19Recordar l’abandó i la misèria

és per a mi com verí i absenta.

20Penso i repenso un cop i un altre,

i em replego dintre meu.

21Però vull recordar això

que em dóna nova esperança:

Het

22Encara som vius per l’amor del Senyor,

la seva misericòrdia no s’esgota.

23La renoves cada dia.

Oh, quina fidelitat!

24M’he dit: «El Senyor és la meva heretat.»

Per això confio en ell.

Tet

25El Senyor és bo per al qui en ell espera,

per als qui el cerquen de cor.

26És bo d’esperar en silenci

la salvació del Senyor.

27És bo que l’home carregui el seu jou

quan encara és jove.

Iod

28Que resti tot sol en silenci.

Quan el Senyor el corregeix,

29que enfonsi el rostre a la pols:

potser hi haurà encara esperança.

30Que pari la galta al qui li pega

i aguanti l’oprobi.Caf

31El Senyor no abandona

per sempre més.

32Fa sofrir, però també es compadeix

pel seu gran amor.

33El seu cor no pretén d’afligir

ni vol que els homes sofreixin.

Làmed

34Quan tots els captius del país

són esclafats i oprimits,

35quan són violats drets humans

a la presència de l’Altíssim,

36quan es comet injustícia en un plet,

el Senyor no ho veu?

Mem

37Qui parla, i allò que diu es compleix?

Qui dóna les ordres, llevat del Senyor?

38No vénen potser de l’Altíssim

goig i desgràcia?

39Si encara viu l’home, de què s’ha de plànyer?

Pot culpar un altre dels propis mancaments?Nun

40Mirem quins camins hem seguit.

Revisem-los, tornem al Senyor.

41Amb el cor a les mans, supliquem

al Déu que és al cel:

42«Som infidels i ens hem revoltat,

i tu no ens perdones.

Sàmec

43»T’amagues darrere la fúria

per tal d’encalçar-nos.

Ens mates, no tens pietat de nosaltres.

44Amagat en els núvols,

ignores la nostra pregària.

45Has fet de nosaltres deixalla,

rebuig entre els pobles.»

Pe

46Tots aquells qui ens volen mal

es riuen de nosaltres.

47Terror i basarda és el nostre destí,

derrota i ruïna.

48Mars de llàgrimes em cauen dels ulls

per la desfeta del meu poble.Ain

49Els meus ulls no paren de plorar,

no poden estar-se’n,

50fins que el Senyor, des del cel,

s’inclini i ho vegi.

51Em moro de dolor quan contemplo

les filles de la meva ciutat.Sade

52Sense motiu, els enemics

em volen caçar com un ocell.

53Porten la meva vida al silenci del sepulcre,

a sobre em posen una llosa.

54Em passa la riuada pel damunt

i exclamo: «Estic perdut!»

Cof

55T’he cridat pel teu nom, oh Senyor,

des de la fossa profunda.

56Has sentit el meu clam.

Escolta el meu crit d’auxili!

57Quan et cridava, t’has acostat

i m’has dit: «No tinguis por!»

Reix

58Has pledejat a favor meu,

has rescatat la meva vida.

59Veus prou, Senyor, la injustícia que em fan:

defensa el meu dret!

60Mira com volen venjar-se,

maquinen complots contra mi.

Xin

61Has sentit, oh Senyor, els seus insults

i totes les seves conxorxes.

62Tot el dia murmuren contra mi

els meus adversaris.

63Mira com, a tort i a dret,

sóc tema de les seves sàtires.Tau

64Retorna’ls en paga, Senyor,

tot allò que m’han fet.

65Dóna’ls un cor ofuscat:

maleeix-los així!

66Que el teu enuig, Senyor, els empaiti

i els esborri de sota el teu cel.

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help