Proverbis 2 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Tresors de la saviesa

1Fill meu, fes cas del que et dic,

fica’t al cap els meus preceptes:

2para l’orella a la saviesa,

obre el cor al seny;

3fes venir la intel·ligència,

crida la sensatesa;

4desitja-les com el diner,

recerca-les com un tresor.

5Llavors sabràs venerar el Senyor,

arribaràs a conèixer el que Déu vol,

6perquè només el Senyor dóna saviesa,

d’ell brollen seny i enteniment.

7Ell reserva l’èxit als homes íntegres:

protegeix els qui viuen honradament,

8vetlla els camins dels justos,

guarda els passos dels fidels.

9Llavors comprendràs que una vida justa i recta,

una vida honrada, encamina a la felicitat;

10la saviesa et posseirà

i gaudiràs del coneixement.

11Et protegirà la prudència,

la intel·ligència et guardarà;

12elles et salvaran del mal camí

i de l’home de parla enganyosa,

13que abandona el camí dret

tot perdent-se fosca enllà:

14es rabeja fent el mal,

s’alegra amb la dolenteria;

15és de jeia traïdora,

de capteniment fingit.

16La saviesa t’arrencarà també de la dona seductora,

de la dona d’altri que mareja amb afalacs:

17ha abandonat el marit de quan era jove,

ha oblidat l’aliança amb el seu Déu.

18La seva casa porta a la mort,

el seu rastre, al país de les ombres.

19Qui l’acompanya no retorna,

no troba el camí de la vida.

20Segueix, doncs, la bona ruta,

fressa les vies dels justos.

21Perquè els rectes habitaran el país

i els honrats podran quedar-s’hi,

22mentre que els malvats en seran exclosos

i els infidels seran arrencats de la terra.