Osees 12 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Engany i mentida d’Israel

1Diu el Senyor: «Els d’Efraïm

m’han envoltat de mentides,

els d’Israel m’han enganyat;

però Judà és encara amb Déu,

es manté fidel al qui és santíssim.

2Efraïm s’alimenta de vent,

tot el dia va darrere el vent de llevant;

multiplica mentides i desastres.

Fa una aliança amb Assíria,

i obsequia Egipte amb oli.»

3El Senyor pledeja amb Judà

i demana comptes als de Jacob

per la seva manera d’obrar:

els farà pagar el mal que han fet.

4Jacob va suplantar el seu germà

dins les entranyes de la mare,

i quan va ser un home

va lluitar amb Déu,

5lluità amb un àngel i el va vèncer;

va suplicar i obtingué el seu favor.

Déu l’anà a trobar a Betel

i allí ens va parlar a nosaltres:

6«El Senyor és el Déu de l’univers;

amb aquest nom ha de ser invocat.

7Tu, per tant, torna al teu Déu,

sigues fidel i just,

espera sempre en el teu Déu.»

8Diu el Senyor:

«Els de Canaan

fan servir balances falses,

els agrada d’estafar.

9I els d’Efraïm diuen:

“El cas és que som rics,

hem guanyat una fortuna,

i en tots els nostres guanys

ningú no hi trobarà culpa ni pecat.”

10Doncs bé, jo, el Senyor,

que sóc el vostre Déu

des que éreu a Egipte,

us tornaré a fer viure en tendes

com en el temps

que us vaig aplegar.

11Jo he parlat als profetes,

jo els he concedit moltes visions,

i per mitjà dels profetes

m’explicaré.»

12Guilad era un cau de maleficis;

ara s’ha convertit en no res.

A Guilgal sacrificaven vedells,

però els seus altars

són ara munts de pedres

entre els solcs dels camps.

13Jacob va fugir al país dels arameus;

ell, Israel, es posà a servir

per aconseguir una muller,

i per ella va guardar els ramats.

14Gràcies a un profeta,

el Senyor va fer pujar Israel d’Egipte,

i per ell el poble era guardat.

15Però els d’Efraïm

han irritat amargament

el seu Senyor,

i ell els farà responsables

de la sang vessada,

els tornarà les ofenses

que han comès.