1Alça’t radiant, Jerusalem,
que arriba la teva llum:
sobre teu clareja com l’alba
la glòria del Senyor.
2Mentre les tenebres
embolcallen la terra
i negres nuvolades
cobreixen les nacions,
sobre teu resplendeix el Senyor,
apareix la seva glòria.
3Els pobles s’acostaran a la teva llum,
els reis vindran a la claror
de la teva albada.
4Alça els ulls i mira al teu entorn:
tots aquests s’han aplegat
per venir cap a tu.
Els teus fills arriben de lluny,
les teves filles són dutes als braços.
5Ho veuràs i t’estremiràs de goig.
El teu cor, meravellat, s’eixamplarà,
quan aboquin damunt teu
els tresors de la mar
i portin a casa teva
les riqueses de les nacions.
6Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d’Efà;
tots vindran de Saba
portant or i encens
i proclamant la grandesa del Senyor.
7«Aplegaran per a tu
tots els ramats de Quedar,
et presentaran
els anyells de Nebaiot.
Els acceptaré quan els immolin
en el meu altar,
honoraré el meu temple gloriós.
8Qui són aquests
que volen com núvols,
com coloms cap al seu colomar?
9Són gent de lluny, de les illes,
que esperen en mi.
Els grans vaixells de Tarsis
vénen al davant:
porten de lluny els teus fills,
duen or i plata
per glorificar el meu nom,
el nom del Senyor, el teu Déu,
el del Sant d’Israel.
Així et vull honorar.
10Uns estrangers refaran els teus murs,
i els seus reis et serviran.
Indignat, jo t’havia malferit,
però ara, benvolent,
et mostro el meu amor.
11Les teves portes
estaran sempre obertes,
no es tancaran ni de nit ni de dia,
perquè els reis amb els seus seguicis
et puguin dur les riqueses
de les nacions.
12»El poble o reialme
que no et serveixi
desapareixerà,
quedarà del tot assolat.
13»Et portaran la riquesa del Líban,
xiprers, boixos i savines,
per ennoblir el meu santuari,
per fer gloriós l’escambell
on reposen els meus peus.
14Els fills dels teus opressors
s’acostaran a tu amb reverència;
tots els qui et menyspreaven
es prosternaran als teus peus,
i t’anomenaran “Ciutat del Senyor”,
i “Sió, la del Sant d’Israel”.
15A tu, que vas ser abandonada
i avorrida
i a qui els vianants defugien,
jo et faré l’orgull dels segles,
el goig de totes les generacions.
16Els pobles et faran de dida,
els seus reis et criaran.
Així sabràs que jo, el Senyor,
sóc el teu salvador;
que t’allibera el Poderós de Jacob.
17Faré que t’ofereixin or
en lloc de bronze,
plata en comptes de ferro;
en lloc de fusta, bronze,
en lloc de pedres, ferro.
Et donaré la pau perquè et governi,
i la justícia perquè et regeixi.
18Mai més no es parlarà de violència
en el teu país,
de desastres i d’estralls
en el teu territori.
Dels teus murs en diràs “Salvació”,
i de les teves portes, “Lloança”.
19De dia, el sol no t’il·luminarà
ni tindràs la claror de la lluna.
Jo, el Senyor, seré per sempre
la teva llum,
jo, el teu Déu, seré la teva glòria.
20El teu sol no es pondrà més
ni minvarà la teva lluna,
perquè jo, el Senyor,
seré sempre la teva llum.
S’hauran acabat els teus dies de dol.
21»Tots els del teu poble seran justos
i posseiran per sempre el país.
Seran la brotada del meu jardí,
els crearan les meves mans
per a glòria meva.
22El més petit es multiplicarà per mil,
el menys nombrós
esdevindrà un poble incomptable.
Jo, el Senyor, no tardaré
a fer complir tot això.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
