Proverbis 28 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Encara que no el persegueixin, el malvat fuig;

el just, en canvi, se sent segur com un lleó.

2En un país revoltat, els governants es multipliquen;

amb un sol home sagaç i expert, el dret retorna.

3Un home pobre que explota els febles

és pluja torrencial que s’emporta la collita.

4Els qui abandonen la Llei aplaudeixen el malvat,

els qui la guarden combaten els qui l’abandonen.

5Els malvats no comprenen el dret,

els qui cerquen el Senyor ho comprenen tot.

6Val més el pobre que viu honradament

que l’home tortuós, per ric que sigui.

7Qui guarda la Llei és un fill intel·ligent;

avergonyeix el seu pare qui s’ajunta amb disbauxats.

8Qui augmenta el cabal prestant a usura

aplega a favor del qui s’apiada dels pobres.

9Qui fa el sord a la Llei,

fins la seva pregària és detestable.

10Qui esgarria l’honrat pel mal camí

caurà en el propi parany,

però els íntegres tindran la felicitat en herència.

11El ric es pensa ser savi,

però un pobre que sigui llest li veurà el llautó.

12Es fan grans festes quan triomfen els justos;

si pugen els malvats, la gent s’escapoleix.

13Qui amaga les seves faltes no prosperarà;

obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena.

14Feliç l’home que sempre està alerta!;

però l’obstinat caurà en la desgràcia.

15Un lleó que rugeix, un ós voraç,

és el malvat que tiranitza un poble indigent.

16Un sobirà insensat comet moltes injustícies;

el qui detesta els suborns viurà molts anys.

17L’home afeixugat pel pes d’un crim

es precipita vers la tomba: no el detureu!

18Qui viu honradament se salvarà;

qui porta una doble vida es perdrà en l’una o l’altra.

19Qui treballa la terra s’atiparà de pa,

s’atiparà de misèria qui projecta fantasies.

20L’home lleial serà beneït en abundància,

qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent.

21Fer distinció de persones no és bo,

però per un mos de pa es comet aquesta falta.

22L’envejós es deleix per la riquesa:

no entén que li caurà la misèria.

23Qui reprèn algú acabarà essent més estimat

que l’home de llengua aduladora.

24Qui roba el pare i la mare, convençut que no és pecat,

va de bracet amb el pitjor dels bandolers.

25El qui té grans apetències busca baralles,

el qui confia en el Senyor serà saciat.

26És un neci qui es refia d’ell mateix,

se salvarà qui es comporta amb saviesa.

27Qui dóna al pobre no passarà necessitat;

aplegarà malediccions qui d’ell aparta els ulls.

28Pugen els malvats, i la gent s’amaga;

però, quan són derrocats, els justos augmenten.