Isaïes 13 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Contra Babilònia

1Presagi sobre Babilònia. Va ser revelat a Isaïes, fill d’Amós.

2«Alceu l’estendard

sobre un tossal pelat,

crideu i feu senyals

perquè entrin

pels grans portals de Babilònia.

3Jo mateix he donat ordres

als qui estan consagrats a mi,

he convocat els guerrers

per consumar la meva indignació,

per celebrar el triomf del meu honor.»

4Escolteu quin avalot a les muntanyes:

s’assembla al d’una gran gentada.

Escolteu quin brogit de reialmes,

quina coalició de nacions!

El Senyor de l’univers

passa revista a les tropes.

5Vénen d’una terra llunyana,

de més enllà de l’horitzó,

per devastar tot el país.

És el Senyor que arriba

amb els instruments del seu furor.

6Xiscleu de dolor,

que el dia del Senyor s’acosta;

ve com la potent devastació

del Totpoderós.

7Per això totes les mans

cauen sense força,

i a tothom se li fon el cor.

8Els atenallen l’espant,

els dolors i els turments;

es retorcen com la dona quan infanta.

Es miren esglaiats els uns als altres,

amb la cara trasbalsada.

9El dia del Senyor s’acosta implacable:

serà un esclat de fúria i de furor,

que convertirà el país en un desert

i exterminarà els culpables.

10Estrelles i constel·lacions

deixaran de lluir;

el sol, quan surti, s’enfosquirà,

i la lluna ja no farà claror.

11Ho diu el Senyor:

«Jo castigaré la depravació del món

i els crims dels malvats.

Posaré fi a l’orgull dels altius,

humiliaré l’arrogància dels tirans.

12Els homes seran

més escassos que l’or,

més rars que l’or d’Ofir.

13El dia que esclatarà la meva ira,

jo, el Senyor de l’univers,

ple d’indignació,

faré tremolar el cel

i sotragaré la terra.

14Els homes,

com gaseles perseguides,

com un ramat que ningú no aplega,

tornaran cadascú al seu país,

fugiran a la seva terra.

15Si els aconsegueixen,

els traspassaran d’una llançada;

si els capturen,

els mataran amb l’espasa.

16Veuran com trossegen

els seus propis infants,

els saquegen les cases,

violen les seves dones.

17Jo atiaré contra ells els medes,

gent que no fa cas de la plata

ni s’interessa per l’or.

18Amb els seus arcs abatran els joves,

no es compadiran dels nadons

ni s’apiadaran dels infants.»

19Babilònia, la perla dels imperis,

joiell i orgull dels caldeus,

sofrirà la mateixa destrucció

que Déu infligí

a Sodoma i Gomorra.

20No serà habitada mai més,

restarà despoblada

per segles i segles.

Ni tan sols els nòmades

hi acamparan,

ni els pastors

hi tancaran els seus ramats.

21Serà només un cau de gats mesquers;

els mussols ompliran les cases.

Allí viuran els estruços,

i els sàtirs hi dansaran.

22Les hienes udolaran

en aquells palaus,

els xacals, en les grans mansions.

Aviat arribarà l’hora de Babilònia,

els seus dies estan comptats.