Isaïes 42 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

El servent del Senyor(cant primer)

1«Aquí teniu el meu servent,

que jo sostinc,

el meu elegit, en qui s’ha complagut

la meva ànima.

He posat damunt d’ell el meu Esperit

perquè porti la justícia a les nacions.

2No crida ni alça la veu,

no la fa sentir pels carrers.

3No trenca la canya esquerdada

ni apaga el ble que vacil·la.

Porta la justícia amb fermesa,

4sense vacil·lar ni doblegar-se,

fins que l’haurà implantada

a la terra;

i els qui viuen lluny, a les illes,

esperaran les seves decisions.»

5Això et fa saber Déu, el Senyor,

que ha creat el cel i l’ha desplegat,

que ha esplanat la terra

perquè hi germinin les llavors,

que dóna l’alè

als pobles que hi viuen,

la respiració als qui la recorren:

6«Jo, el Senyor,

t’he cridat amb benvolença,

t’he pres per la mà i t’he format,

perquè siguis aliança dels pobles,

llum de les nacions.

7Els cecs recobraran la vista,

els captius sortiran de la presó,

deixaran el calabós

els qui vivien a la fosca.

8»Jo sóc “el Senyor”,

aquest és el meu nom.

No cedeixo a ningú la meva glòria,

no cedeixo als ídols el meu honor.

9S’han complert

les primeres prediccions,

i ara n’anuncio de noves;

us les faig saber

abans que despuntin.»Himne al Senyor victoriós

10Canteu al Senyor un càntic nou,

lloeu-lo d’un cap a l’altre de la terra,

els qui solqueu el mar

i tot allò que hi viu,

les illes amb els seus habitants.

11Que exultin el desert

i els seus poblats,

i els closos on habita Quedar;

que cridin de goig

els habitants de Sela

i aclamin des del cim

de les muntanyes.

12Que donin glòria al Senyor

i facin sentir lluny, a les illes,

la seva lloança.

13El Senyor surt al combat

com un heroi,

enardit com un guerrer indomtable.

Llança fort el crit de guerra

i afronta amb valentia l’enemic.

14«He callat durant molt de temps,

no deia res, em contenia;

però ara, com la dona quan infanta,

crido, esbufego i panteixo.

15Abrusaré muntanyes i turons,

en ressecaré tota l’herba,

convertiré els rius en terra ferma

i eixugaré els estanys.

16Conduiré els cecs

per camins que no sabien,

els guiaré per rutes desconegudes.

Al seu davant canviaré en llum

les tenebres,

i el terreny escabrós en una plana.

Aquesta és la meva promesa;

la mantinc i la compliré.

17Tornen enrere, coberts de vergonya,

els qui es fiaven dels ídols

i deien a unes estàtues:

“Vosaltres sou els nostres déus!”»Un poble sord i cec

18«Sords, escolteu!

Mireu, cecs, i vegeu-hi!

19Qui és cec, sinó el meu servent?

Qui és sord,

com l’herald que jo envio?

És veritat: ¿qui és cec

sinó el qui estava predestinat,

cec com el servent del Senyor?

20Has vist moltes coses

però no les recordes;

hi senties bé però no escoltaves.

21El Senyor, que és bo,

s’havia complagut

a fer gran i gloriós el seu designi.

22Però vet aquí aquest poble

capturat i convertit en botí.

Tots han estat caçats a les coves

i entaforats en calabossos.

Els han capturat

i ningú no els allibera,

són botí que ningú no reclama.

23Qui de vosaltres vol sentir-ho?

Qui vol entendre

el que jo havia predit?

24Qui convertia

els de Jacob en despulles,

els d’Israel, en captura?»

¿No era el Senyor,

contra qui havíem pecat

negant-nos a seguir els seus camins

i a fer cas del seu voler?

25Per això ell ha abocat

sobre el seu poble

l’ardor del seu enuig,

una guerra violenta,

que l’ha envoltat de flames.

Però el poble

no ho ha volgut entendre;

la guerra s’abrandava dintre d’ell,

però ell no n’ha fet cas.