1El Senyor m’ordenà això:– Vés, compra’t un cenyidor de lli i posa-te’l, nou encara, sense rentar.
2Tal com el Senyor m’ordenava, em vaig comprar el cenyidor i me’l vaig posar.
3Després el Senyor em va comunicar la seva paraula per segona vegada. Em digué:
4– Vés-te’n ara al riu Eufrates, treu-te el cenyidor que et vas comprar i amaga’l dins una escletxa de la roca.
5Hi vaig anar i el vaig amagar, tal com m’havia ordenat el Senyor.
6Passats molts dies, el Senyor em va dir:
– Vés a l’Eufrates i recull el cenyidor que hi havies amagat per ordre meva.
7Vaig anar-hi, vaig excavar i vaig treure el cenyidor del lloc on l’havia amagat, però el cenyidor s’havia podrit, no era bo per a res.
8Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
9– Això us fa saber el Senyor: D’aquesta manera podriré l’orgull de Judà i el gran orgull de Jerusalem.
10Aquest poble malvat que no vol fer cas de les meves paraules, que es deixa guiar pel seu cor obstinat i va darrere els déus estrangers, els venera i els adora, acabarà com aquest cenyidor, que ja no és bo per a res.
11Com un cenyidor s’estreny a la cintura de l’home, jo em vaig unir estretament a la casa d’Israel i a la casa de Judà. Ho dic jo, el Senyor. Volia que fossin el meu poble i que per ells jo tingués anomenada, glòria i honor. Però ells no m’han escoltat.
El senyal dels bots de vi12»Digues-los també: “Això us fa saber el Senyor, Déu d’Israel: Els bots són per a omplir-los de vi.” Ells et respondran: “Ja ho sabíem, que els bots són per a omplir-los de vi.”
13Però tu replica: “Això us fa saber el Senyor: Jo embriagaré tots els habitants d’aquest país: els reis que seuen al tron de David, els sacerdots i els profetes, i fins al darrer dels habitants de Jerusalem.
14Els rebatré els uns contra els altres, pares i fills alhora. No els planyeré: ni llàstima ni compassió no m’impediran de destruir-los. Ho dic jo, el Senyor.”
Exhortació de darrera hora15Escolteu, pareu atenció,
no sigueu orgullosos,
que el Senyor ha parlat.
16Doneu glòria al Senyor,
el vostre Déu,
abans que no us cobreixi de foscor
i que els vostres peus no ensopeguin
per les muntanyes
a l’hora de l’albada;
no fos cas que,
mentre espereu la llum,
ell enviés ombres de mort
i negres nuvolades.
17Si no escolteu, ploraré en secret
per la vostra contumàcia:
ploraré desconsolat,
els meus ulls
es desfaran en llàgrimes,
perquè s’hauran endut captiu
el ramat del Senyor.
Missatge a la casa reial18Digues al rei i a la reina mare:
«Asseieu-vos per terra:
ha decaigut la vostra majestat,
la vostra corona magnífica.
19Les ciutats del Nègueb són tancades,
i no hi ha qui les obri;
tot Judà és deportat,
enterament deportat.»
Jerusalem purgarà les seves infidelitats20«Alça els ulls
i mira els qui vénen del nord.
On és el ramat que tens encomanat,
les ovelles que són la teva glòria?
21Què diràs quan el Senyor
els donarà poder sobre tu?
Eres tu qui els havia ensenyat,
i ara són ells qui et governen.
¿No et vindran dolors
com a la dona quan infanta?
22Et preguntaràs:
“D’on em ve tot això?”
És per totes les teves culpes,
que t’han aixecat la roba
i t’han violat.
23¿Pot un etíop canviar la pell,
o un lleopard les seves clapes?
I vosaltres, avesats a fer el mal,
seríeu capaços de fer el bé?
24Us escamparé com la palla que vola
quan bufa el vent del desert.
25Aquesta és la sort que jo et destino,
a tu, que m’has oblidat
i has confiat en ídols mentiders.
Ho dic jo, el Senyor.
26Jo mateix t’aixecaré la roba
fins a la cara,
perquè se’t vegin les vergonyes,
27els adulteris, els orgasmes,
la teva prostitució vergonyosa.
Dalt dels turons i en ple camp,
t’he vist fer coses abominables.
Ai de tu, Jerusalem!
No et vols purificar!
Per quant de temps encara?»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
