1L’any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari.
2Uns serafins l’assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar.
3Cridaven l’un a l’altre:
– Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.
4El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s’omplia de fum.
5Jo vaig dir:
– Ai de mi! Estic perdut!
Jo, que sóc un home de llavis impurs
i visc enmig d’un poble
de llavis impurs,
he vist amb els meus ulls el Rei,
el Senyor de l’univers!
6Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l’altar.
7Em va tocar la boca i digué:
– Ara que això ha tocat
els teus llavis,
ha desaparegut la teva culpa,
ha estat esborrat el teu pecat.
8Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:
– Qui hi enviaré?
Qui ens hi anirà?
Li vaig respondre:
– Aquí em tens. Envia-m’hi.
9Ell digué:
– Vés a dir a aquest poble:
“Escoltareu, però no entendreu;
mirareu, però no comprendreu.”
10Fes insensible el cor d’aquest poble,
fes sordes les seves orelles
i cecs els seus ulls.
Que els seus ulls no hi vegin,
que les seves orelles no hi sentin,
que el seu cor no comprengui.
Que no es converteixin
ni siguin guarits.
11Jo vaig demanar:
– Fins quan, Senyor?
Ell em respongué:
– Fins que tot sigui devastat,
les viles despoblades,
les cases sense ningú,
les terres, un ermàs.
12El Senyor allunyarà tothom
i el país quedarà abandonat.
13I si sobreviu un home entre deu,
també serà consumit.
Serà com l’alzina o el roure tallats,
que tenen la soca i prou.
Però d’aquesta soca
en naixerà un rebrot sant.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
