1Missatge revelat a Abdies.
Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom.
Hem sentit aquest missatge
del Senyor,
i un enviat el porta a les nacions:
«Sortim, sortim a combatre
contra Edom!»
Pecat i càstig d’Edom2Diu el Senyor:
«Jo et faré el més petit dels pobles,
el més menyspreable de tots.
3La teva altivesa t’ha enganyat,
perquè vius a les escletxes de la roca,
al cim dels turons,
i afirmes: “Qui me’n podrà treure?”
4Ni que t’enlairessis com l’àguila
i fessis el niu a les estrelles,
d’allà te’n faré caure.
Ho dic jo, el Senyor.
5Si de nit t’arriben lladres,
si ve gent que t’espolia,
com podries quedar tranquil?
¿No és cert que et saquejaran
al seu gust?
Si t’arriben uns veremadors,
només en deixaran uns gotims!
6Com han escorcollat el país d’Esaú
i regirat els seus tresors!
7Tots els aliats
t’han expulsat del teu país.
Els teus millors amics
t’han traït i dominat;
ells, que compartien el teu pa,
t’han parat trampes sota els peus.
I tu encara no tens seny!
8»¿No és cert que aquell dia
exterminaré d’Edom
tots els seus savis,
i no hi haurà més seny
a la muntanya d’Esaú?
Ho dic jo, el Senyor.
9Els teus valents, Teman,
s’esglaiaran,
i així seran aniquilats tots els homes
de la muntanya d’Esaú,
per culpa de la mortaldat:
10per culpa de la violència
contra Jacob, el teu germà,
quedaràs avergonyit i eliminat
per sempre.
11»El dia que t’estaves
davant de Jerusalem,
el dia que uns estrangers
capturaven el seu exèrcit,
que uns estranys entraven
per les seves portes
i se la repartien a sorts,
tu també vas fer com ells.
12Tu no t’havies de complaure
en la dissort del teu germà,
aquell dia funest!
No havies d’alegrar-te
a costa dels de Judà
el dia que els veies perduts;
no havies de parlar-ne
amb insolència
el dia de l’opressió;
13no havies d’entrar
a la ciutat del meu poble
el dia de la seva desgràcia;
no t’havies de complaure
en els seus mals
el dia del seu desastre;
no havies d’apoderar-te
de les seves riqueses
el dia de la seva calamitat;
14no t’havies de plantar a les cruïlles
per matar els seus fugitius,
ni havies de lliurar
els qui s’escapaven
el dia de l’opressió.
15És a prop el dia del Senyor,
dia d’amenaça
contra totes les nacions.
Et faran a tu tal com tu has fet.
Amb la mateixa paga et pagaran.
16»Tal com vosaltres, poble meu,
heu begut la copa
a la meva muntanya santa,
així mateix la beuran
sense parar totes les nacions:
els pobles la beuran i la buidaran,
serà com si mai no haguessin existit!Restauració d’Israel
17»Però a la muntanya de Sió
hi haurà una resta, que serà santa,
i els del casal de Jacob posseiran
els qui els posseïen.
18El casal de Jacob serà un foc,
i el de Josep, una flama,
però el d’Esaú serà com la palla:
l’encendran i el consumiran.
Del casal d’Esaú no en quedarà res.
Ho he dit jo, el Senyor.
19Els de Judà que viuen al Nègueb
ocuparan la muntanya d’Esaú,
i els de la Xefelà,
el país dels filisteus;
també ocuparan els camps d’Efraïm
i els camps de Samaria.
I els de Benjamí ocuparan Galaad.
20Els antics deportats,
aquesta munió d’israelites,
s’establiran a Canaan fins a Sarepta,
i els antics deportats de Jerusalem
que són a Sefarad
ocuparan les ciutats del Nègueb.
21Pujaran victoriosos
a la muntanya de Sió
i governaran la muntanya d’Esaú.
I la reialesa serà del Senyor!»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
