1Series com un foc
que encén la garriga
o que fa bullir l’aigua.
Així els teus enemics sabrien qui ets:
al teu davant les nacions tremolarien,
2quan fessis prodigis
inesperats i terribles.
Baixaries, i les muntanyes
es fondrien davant teu.
3Mai no s’ha sentit a dir;
cap orella no ha sentit
ni cap ull ha vist mai
un altre Déu, fora de tu,
que afavorís així
els qui confien en ell!
4Però ara has colpit
els qui amb goig obraven el bé
i es recordaven dels teus camins.
Tu t’has irritat
i nosaltres ens hem desviat,
per més que seguir-te
era sempre la nostra salvació.
5Tots som ara com gent impura,
les nostres bones obres són
com una roba tacada d’impureses.
Ens hem marcit com la fulla caiguda
i les nostres culpes
se’ns emporten com el vent.
6Ningú no invoca el teu nom
ni es desvetlla per recórrer a tu.
Ens amagues la teva mirada
i permets que ens fonguem
per les nostres culpes.
7Però malgrat tot, Senyor,
tu ets el nostre pare.
Nosaltres som l’argila,
i tu, el terrisser:
tots som obra de les teves mans.
8No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem,
no et recordis per sempre
de les nostres culpes.
Mira’ns:
tots nosaltres som el teu poble.
9Les teves ciutats santes
són un desert,
Sió està despoblada,
Jerusalem és una desolació.
10El foc ha consumit
el temple sant, la nostra glòria,
on et lloaven els nostres pares.
Allò que més estimàvem
és ara una ruïna.
11¿Callaràs, Senyor, veient tot això?
¿Ens afligiràs en silenci, sense mida?
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
