1Job va replicar:
Tant de bo que jo sabés on trobar Déu2Encara avui és rebel la meva queixa,
tot i que encadeno el meu gemec.
3Tant de bo que jo sabés on trobar Déu!
M’arribaria fins al seu soli,
4exposaria davant d’ell la meva causa,
la meva boca s’ompliria d’arguments.
5Coneixeria les seves respostes,
em faria càrrec de la seva rèplica.
6I ell, ¿pledejaria contra mi amb tot el seu poder?
No, tan sols m’escoltaria amb atenció.
7Ell tindria al seu davant un home honrat
i jo m’alliberaria per sempre del meu jutge.
8Però, si vaig a llevant, no hi és;
a ponent, no l’hi veig.
9Si es mou pel nord, no me n’adono;
s’amaga cap al sud i no l’albiro.El Totpoderós m’esfereeix
10Ell, en canvi, sap per on camino:
si em prova en el gresol, en sortiré com l’or.
11Els meus peus segueixen els seus passos,
segueixo el seu camí sense desviar-me.
12No m’aparto mai dels seus preceptes,
guardo sempre al cor els seus decrets.
13Déu té un parer: ¿qui el pot fer canviar?
Ell sempre porta a terme els seus projectes.
14Ell executarà la sentència que em pertoca,
com tantes altres que ha decidit.
15Per això m’esfereeix la seva presència.
Com més hi penso, més por li tinc.
16Déu m’ha omplert el cor de basarda,
el Totpoderós em té esfereït.
17Encara no m’he perdut en la tenebra,
però ell m’ha cobert de foscor.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
