1 Macabeus 15 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Antíoc VII Sideta reconeix Simó

1Antíoc, fill del rei Demetri, envià a Simó, sacerdot i cap dels jueus, i a tota la nació jueva, una carta des de les illes gregues.

2La carta era redactada en aquests termes:

«El rei Antíoc saluda Simó, el gran sacerdot i cap dels jueus, i tota la nació.

3Com que alguns homes que són la pesta s’han apoderat del regne dels nostres pares, jo vull fer valer els meus drets sobre aquest regne perquè torni a ser el que era abans. He reclutat nombroses tropes i he equipat naus de guerra.

4Estic decidit a desembarcar al nostre país i venjar-me dels qui l’han destruït i han assolat tantes ciutats del meu reialme.

5Ara, doncs, et confirmo totes les exempcions tributàries que t’han acordat els reis antecessors meus. Confirmo també els altres favors que t’han concedit.

6T’autoritzo a encunyar moneda pròpia de curs legal en el teu país.

7Jerusalem i el seu temple seran lliures. Queden teves totes les armes que has fabricat i les fortaleses que has construït i que ara ocupes.

8Tots els deutes actuals o futurs amb el tresor reial et són condonats des d’ara i per sempre.

9I quan haurem recuperat el tron, et cobrirem d’honors a tu, la teva nació i el temple, i la vostra fama s’escamparà per tota la terra.»

Antíoc VII assetja Trifó a Dor

10L’any cent setanta-quatre, Antíoc s’embarcà cap al país dels seus pares. Tot l’exèrcit se li va unir, llevat d’uns pocs que van donar suport a Trifó.

11Antíoc es posà a perseguir-lo i Trifó es refugià a Dor, ciutat de la costa,

12conscient que les desgràcies se li anaven acumulant, ara que l’havien abandonat les seves tropes.

13Antíoc va acampar prop de Dor amb cent vint mil soldats d’infanteria i vuit mil de cavalleria.

14I posà setge a la ciutat mentre les naus la bloquejaven per mar. Així la tenia encerclada per mar i per terra i no deixava entrar ni sortir ningú.

Carta dels romans a favor dels jueus

15Mentrestant, tornaren de Roma Numeni i els qui l’acompanyaven, amb cartes adreçades als reis dels diversos països. Eren redactades en aquests termes:

16«Lluci, cònsol de Roma, saluda el rei Ptolemeu.

17Els ambaixadors dels jueus, els nostres amics i aliats, han vingut aquí enviats pel gran sacerdot Simó i el poble jueu per renovar l’anterior tractat d’amistat i aliança.

18Han portat, a més, un escut d’or, que tenia un valor equivalent a uns quatre-cents quilos de plata.

19Per això hem decidit d’escriure als reis dels diversos països per demanar-los que no busquin de fer-los cap mal, que no els ataquin ni a ells ni les seves ciutats ni el seu territori i que no s’aliïn tampoc amb els qui els combatin.

20Hem accedit també a acceptar-los l’escut.

21Si teniu entre vosaltres gent indesitjable que s’han escapat del territori jueu per refugiar-se en el vostre país, poseu-los en mans del gran sacerdot Simó perquè els castigui segons la llei jueva.»

22La mateixa carta va ser adreçada al rei Demetri, a Àtal, a Ariàrates, a Àrsaces,

23i als indrets següents: Sàmpsaces, Esparta, Delos, Mindos, Sició, Cària, Samos, Pamfília, Lícia, Halicarnàs, Rodes, Faselis, Cos, Side, Arvad, Gortina, Cnidos, Xipre i Cirene.

24Una còpia de la carta fou també adreçada al gran sacerdot Simó.

Antíoc VII contra Simó

25Antíoc, mentrestant, assetjava encara la ciutat de Dor llançant-hi sense parar els seus soldats i construint màquines de guerra. Trifó estava bloquejat: era impossible d’entrar a Dor o de sortir-ne.

26Per tal d’ajudar Antíoc, Simó posà a la seva disposició dos mil homes escollits, i també plata, or i molt material.

27Però Antíoc es negà a acceptar-ho. Més encara, va revocar tots els acords que havia fet anteriorment amb Simó i el tractà com a enemic.

28Antíoc va enviar-li Atenobi, un dels amics del rei, per entrevistar-se amb Simó i dir-li: «Vosaltres ocupeu Jafa, Guèzer i la ciutadella de Jerusalem, ciutats del meu regne,

29i n’heu devastat el territori. Heu causat grans desastres al país i us heu fet amos de molts indrets del meu reialme.

30Ara, doncs, torneu-me les ciutats que heu conquerit i els impostos dels indrets que heu sotmès fora de les fronteres de Judea.

31O bé, si així ho desitgeu, pagueu per elles una indemnització de deu mil quilos de plata i uns altres onze mil quilos per les destrosses que heu fet i pels impostos que deveu d’aquelles ciutats. En cas contrari vindrem a fer-vos la guerra.»

32Llavors Atenobi, amic del rei, es va presentar a Jerusalem. Amb gran sorpresa va contemplar la magnificència que envoltava Simó i la sala de recepcions amb vaixelles d’or i de plata i tot el parament. Quan va comunicar a Simó el missatge del rei,

33ell li va respondre:

– Nosaltres no hem ocupat cap territori estranger ni ens hem apoderat dels béns d’altri. No hem fet més que recobrar l’heretat dels nostres pares, la que durant un cert temps, injustament, va estar en mans dels nostres enemics.

34Hem aprofitat, doncs, l’ocasió de recuperar l’heretat dels nostres pares.

35Ara ens reclames Jafa i Guèzer: els habitants d’aquestes dues ciutats no paraven de causar desastres al nostre poble i al nostre territori. Per elles estem disposats a pagar dos mil quilos de plata.

Atenobi no va replicar ni un mot,

36però se’n tornà cap al rei fet una fúria i l’informà de la resposta de Simó, de la magnificència amb què vivia i de tot el que havia vist. El rei s’enfurismà terriblement.

Invasió de Judea

37Trifó fugí per mar a Ortòsia.

38El rei Antíoc nomenà Cendebeu governador general de la regió del litoral i li confià forces d’infanteria i de cavalleria,

39amb l’ordre d’instal·lar el campament davant mateix de Judea, reconstruir Cedron, fortificant-ne les portes, i hostilitzar els jueus. El rei, mentrestant, es llançaria a perseguir Trifó.

40Cendebeu es presentà a Jàmnia i començà a provocar el poble jueu envaint Judea, fent-hi captius i matant-hi gent.

41Reconstruí, doncs, Cedron i va destacar-hi cavalleria i tropes, per fer sortides i incursions pels camins de Judea, com havia ordenat el rei.