1El sacerdot Paixhur, fill d’Immer, s’encarregava de la vigilància al temple del Senyor. Quan va sentir que Jeremies profetitzava tot això,
2va fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamí, la del temple del Senyor.
3L’endemà, quan Paixhur va treure Jeremies del cep, aquest li va dir:
– El Senyor ja no t’anomena Paixhur, sinó Magor-Missabib (que vol dir “terror de tot arreu”).
4Això t’anuncia el Senyor: “Jo faig de tu un terror per a tu i per a tots els teus amics. Amb els teus propis ulls veuràs com cauen sota l’espasa dels enemics. Posaré tota la gent de Judà en mans del rei de Babilònia: en matarà alguns amb l’espasa i en deportarà d’altres a Babilònia.
5Tota la riquesa d’aquesta ciutat, els seus béns i els objectes de valor, com també els tresors dels reis de Judà, tot ho posaré en mans dels seus enemics, perquè ho saquegin, ho prenguin i s’ho enduguin a Babilònia.
6I tu, Paixhur, i tots els qui viuen a casa teva, anireu al captiveri. Arribaràs a Babilònia, allà moriràs, i allà t’enterraran, a tu i a tots els teus amics que has enganyat amb les teves profecies.”
Confessions de Jeremies (V)7Senyor, m’has seduït
i m’he deixat seduir;
has volgut forçar-me
i te n’has sortit.
He estat la riota de tothom,
tot el dia es burlen de mi.
8Sempre que parlo,
haig de cridar i anunciar:
«Violència, destrucció!»
M’has adreçat la teva paraula,
i tot el dia m’insulten i m’ultratgen.
9Si em dic: «No hi pensaré més,
no anunciaré la paraula
en el seu nom»,
llavors ella es torna dintre meu
com un foc devorador
tancat en el meu cos:
he provat d’apagar-lo i no he pogut.
10En sento molts que mormolen:
«Aquest és “Terror de tot arreu”.
Denuncieu-lo, i nosaltres
també el denunciarem.»
Tots els meus millors amics
esperen que ensopegui:
«Qui sap si es deixarà enganyar
i el podrem fer caure,
i prendrem revenja d’ell.»
11Però el Senyor és al meu costat
com un guerrer poderós:
els meus perseguidors ensopegaran,
no podran fer res.
El seu fracàs els cobrirà de vergonya,
el seu deshonor no serà mai oblidat.
12Senyor de l’univers,
tu saps si un home t’és fidel,
tu penetres l’interior dels cors.
Fes que pugui veure
com els demanes comptes,
ja que he confiat a tu
la meva causa.
13Canteu al Senyor, lloeu el Senyor:
ell ha salvat la vida dels pobres
de les mans dels malvats.
14Maleït sigui el dia que vaig néixer:
que ningú no proclami beneït
el dia que la mare em va infantar!
15Maleït l’home
que va córrer a dir al meu pare
que havia tingut un fill
i li va donar una alegria!
16Que aquell home sigui com les ciutats
que el Senyor va destruir
sense compassió!
Que al matí senti clamors
i al migdia crits de guerra!
17Per què aquell dia
no em va matar abans de néixer?
La mare m’hauria fet de sepulcre,
les seves entranyes
m’haurien portat eternament.
18Per què vaig sortir del si matern
si havia de tastar pena i sofriments
i acabar els meus dies
en la vergonya?
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
