Gènesi 31 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Jacob fuig de Laban

1Jacob va sentir que els fills de Laban deien: «Jacob ha pres tot el que era del nostre pare: s’ha fet ric a costa d’ell.»

2A més, Jacob s’adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d’abans.

3El Senyor va dir a Jacob:

– Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu.

4Jacob va fer cridar Raquel i Lia perquè vinguessin al camp on tenia els seus ramats,

5i els digué:

– He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d’abans; però el Déu del meu pare és amb mi.

6Vosaltres sabeu prou que he servit el vostre pare amb totes les meves forces;

7i tanmateix s’ha burlat de mi canviant-me la paga deu vegades. Però Déu no ha permès que em fes mal.

8Si el vostre pare deia: “Les cries clapejades seran la teva paga”, tot el ramat paria animals clapejats. Si deia: “Les cries tacades seran el teu sou”, tot el ramat paria bestiar tacat.

9Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l’ha donat a mi.

10Una vegada, a l’època en què el bestiar entra en zel, vaig veure en somnis que els mascles que cobrien les ovelles eren ratllats, clapats o tacats.

11Durant el somni, l’àngel de Déu em va cridar: “Jacob!” Jo vaig respondre: “Què manes?”

12Ell em va dir: “Mira i fixa-t’hi bé: tots els mascles que cobreixen les ovelles són ratllats, clapats o tacats. És que jo veig tot el que Laban t’està fent.

13Jo sóc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.”

14Raquel i Lia van donar a Jacob aquesta resposta:

– ¿És que encara tenim part i heretat a la casa del nostre pare?

15¿No ens ha tractat com a persones estranyes, venent-nos i quedant-se amb el diner que ens pertocava?

16Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t’ha manat.

17Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells.

18Es va endur també tot el bestiar i els altres béns que havia adquirit a Padan-Aram i es posà en camí per anar a trobar el seu pare Isaac, al país de Canaan.

19Laban, per la seva banda, se n’havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare.

20Jacob, d’amagat de Laban, l’arameu, va fugir sense dir-li res.

21Va fugir amb tot el que posseïa, va travessar el riu Eufrates i se n’anà de dret cap a les muntanyes de Galaad.

Laban persegueix Jacob

22Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit.

23Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad.

24Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Vés amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.»

25Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes també va plantar la seva en aquella muntanya.

26Laban va dir a Jacob:

– Què has fet? M’has enganyat! T’has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra.

27Per què has fugit en secret i m’has enganyat? Si m’ho haguessis fet saber, jo t’hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins.

28Ni tan sols m’has deixat besar les meves filles i els meus néts. Has tingut ben poc seny!

29Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Vés amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.”

30Però, si te n’has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m’has robat els meus déus?

31Jacob va respondre a Laban:

– Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles.

32Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho.

Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics.

33Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trobà res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel.

34Però Raquel, que havia pres els ídols domèstics, els havia amagat a la sella del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res.

35Raquel va dir llavors al seu pare:

– Que el meu senyor no s’enfadi si no puc aixecar-me davant seu; és que tinc el que solen tenir les dones.

Acabat l’escorcoll, Laban no havia trobat els ídols domèstics.

36Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li va dir:

– Quina és la meva falta, quin és el meu pecat, perquè em persegueixis així?

37Has regirat tot el que és meu. ¿Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva, i que ells decideixin entre nosaltres dos!

38Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats.

39No t’he portat mai cap bèstia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves. Tu, en canvi, em reclamaves les bèsties robades tant de dia com de nit.

40De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls.

41He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m’has canviat la paga deu vegades.

42Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.Pacte de Laban i Jacob

43Laban va respondre a Jacob:

– Aquestes filles són meves, aquests fills són meus i és meu també aquest bestiar: tot el que veus és meu. Què puc fer avui per aquestes filles meves i pels fills que han infantat?

44Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.

45Llavors Jacob prengué una pedra i la va plantar com un pilar sagrat.

46Després va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre.

47Laban va anomenar aquest indret Jegar-Sahadutà, i Jacob el va anomenar Galed,

48perquè Laban havia dit:

– Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo.

Per això és anomenat també Galed,

49i encara Mispà, ja que Laban havia dit:

– Que el Senyor ens vigili tots dos quan serem lluny l’un de l’altre.

50Si tu maltractes les meves filles o prens altres dones per mullers, mira que el testimoni entre nosaltres no serà un home, sinó Déu mateix.

51Laban va dir encara a Jacob:

– Mira aquest munt de pedres i el pilar sagrat plantat entre tu i jo.

52Que aquest munt i aquest pilar siguin testimonis que jo no passaré més enllà per atacar-te i que tu tampoc no ho faràs.

53Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres.

Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac.

54Acabat va oferir un sacrifici dalt la muntanya i va invitar la seva gent a menjar. Després de l’àpat, van passar la nit a la muntanya.