1Ai de tu,
devastador mai devastat,
traïdor encara no traït!
Quan acabaràs de devastar i de trair,
tu seràs el devastat i el traït.
2Senyor, compadeix-te de nosaltres,
en tu posem l’esperança.
Sigues cada matí
la nostra força,
salva’ns a l’hora del perill.
3Els pobles fugen
quan s’acosta la teva remor,
les nacions es dispersen
quan t’aixeques.
4La gent es llança sobre el botí
com una plaga de llagosta,
s’hi abraonen
com un núvol de saltarel·les.
5El Senyor és excels,
resideix a les altures;
omple Sió de dret i de justícia
6i fa segura la teva vida.
Qui és savi i coneix Déu,
té la riquesa que salva:
venerar el Senyor és el seu tresor.
La intervenció del Senyor7Els més valents
s’exclamen pels carrers,
els missatgers de pau
ploren amargament:
8«No passa ningú pels camins,
les rutes són desertes;
han violat l’aliança,
trepitgen els testimonis
i no respecten ningú.»
9La terra està trista i esllanguida,
el Líban és mústic i ressec,
Saron sembla una estepa,
els boscos de Basan i del Carmel
han quedat sense arbres.
10«Doncs ara m’alçaré –diu el Senyor–,
ara m’aixecaré, ara seré enaltit.
11Concebreu palla i infantareu rostoll;
el vostre propi buf
atiarà el foc que us consumirà.
12I els altres pobles seran calcinats
com s’abranda l’argelaga
que han tallat.
13Escolteu, els de lluny, això que he fet,
i els de la vora,
reconeixeu el meu poder.»
14A Sió els pecadors s’han esfereït,
els injustos tremolen de por:
«Qui de nosaltres pot viure
dins aquest foc que devora?
Qui de nosaltres pot estar-se
a les flames eternes?»
15El qui obra amb justícia
i diu la veritat,
el qui refusa d’enriquir-se
amb violències
i no es deixa comprar
amb obsequis,
el qui no fa cas de propostes criminals
i acluca els ulls
per no mirar la maldat.
16Aquest home residirà a les altures,
viurà segur en castells
dalt de les roques.
Tindrà el pa de franc
i l’aigua no li faltarà.
Jerusalem, alliberada17Els teus ulls veuran el rei
en la seva esplendor
i contemplaran el país
d’un cap a l’altre.
18Tot recordant terrors passats, diràs:
«On és ara el qui comptava?
On és el qui cobrava?
On és el qui vigilava
les fortificacions?»
19No hauràs de veure més
el poble arrogant
de llengua incomprensible,
de parlar ridícul que ningú no entén.
20Contempla Sió,
la ciutat de les nostres festes!
Els teus ulls veuran Jerusalem,
estatge tranquil, tenda incommovible:
no li arrencaran mai més les estaques
ni en deslligaran una sola corda.
21El Senyor ens mostrarà
la seva grandesa
en un país de rius i canals
de gran amplada,
on no navegaran vaixells de guerra
ni hi passaran les grans naus.
22El Senyor ens governa,
el Senyor ens dóna les lleis.
El Senyor és el nostre rei:
és ell qui ens salva.
23Les cordes pengen
dels teus vaixells, Egipte,
ja no en sostenen els pals,
no es poden desplegar els estendards.
Llavors es repartirà un enorme botí;
fins els coixos es llançaran al pillatge.
24Cap habitant de Sió no dirà
que està malalt:
al poble que hi viu,
li és perdonada la culpa.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
