Osees 7 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1»Quan jo volia guarir Israel, s’han descobert les culpes d’Efraïm,

les maldats de Samaria:

conreen l’engany,

hi ha lladres dintre la ciutat

i bandolers als afores.

2No s’adonen que jo recordo

tota la seva maldat.

Són presoners

de les seves pròpies obres,

i jo les tinc totes sota els meus ulls.Conspiracions contra els reis

3»Diverteixen el rei amb malícia,

i els seus cortesans amb mentides.

4Tots ells són uns adúlters.

Són com un forn encès pel forner,

que ell no para d’atiar

després de fonyar la pasta

i mentre espera que fermenti.

5El dia de la festa del rei,

el vi escalfa els cortesans,

els fa rodar el cap.

Mentrestant el rei

dóna la mà als farsants.

6Els intrigants s’apropen,

el seu cor crema com un forn.

El forner d’aquest forn

dorm tota la nit,

però al matí crema com una flama.

7Tots estan encesos com un forn

i devoren els qui els governen.

Tots els seus reis han caigut

i cap d’ells no m’ha demanat ajuda.

La infidelitat tossuda d’Efraïm

8»Efraïm es barreja

amb els altres pobles;

és com una coca cuita d’un sol costat.

9Els estrangers li xuclen les forces

i ell ni se n’adona.

Se li tornen blancs els cabells

i ell ni ho veu.

10Està abatut l’orgull

que Israel porta a la cara,

però no retornen a mi,

el Senyor, el seu Déu,

ni em consulten res de tot això.

11Efraïm és un colom ingenu,

no té seny:

ara demana ajuda a Egipte,

ara se’n va cap a Assíria.

12Quan s’hi encaminin,

els tiraré el meu filat,

els caçaré com els ocells,

els castigaré

així que els senti reunits.

13»Ai d’ells, que han fugit de mi!

Seran devastats perquè s’han rebel·lat

en contra meu.

¿I jo els he d’alliberar,

si quan parlen

no fan més que mentir-me?

14No són sincers

quan em demanen ajuda,

es lamenten del llit estant

i es fan incisions

per obtenir blat i vi.

M’han abandonat!

15Sóc jo qui els va instruir,

qui va donar forces al seu braç,

i ells, en canvi,

només maquinen en contra meu.

16Si retornen a algú,

no ho fan mirant cap al cel.

Són com un arc que falla.

Els seus governants cauran

víctimes de l’espasa:

el seu llenguatge és insolent.

I des d’Egipte tothom se’n riurà.»