1Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies amb motiu de la secada:
2La terra de Judà està de dol,
defalleixen els portals de les ciutats,
la gent es plany arreu del país,
puja el clam de Jerusalem.
3Els amos envien els criats
a buscar aigua;
van a les cisternes i no en troben,
tornen amb les gerres buides;
es cobreixen el cap
confosos i humiliats.
4La terra està clivellada
perquè no ha plogut en el país,
i els pagesos, decebuts,
també es cobreixen el cap.
5Fins la cérvola abandona
les seves cries en ple camp,
perquè no hi ha gens d’herba.
6A les carenes, els ases salvatges
ensumen l’aire com els xacals,
i se’ls entela la mirada
perquè ja no hi ha més pasturatge.
7Les nostres culpes ens acusen,
però tu, Senyor,
actua com escau al teu nom!
Són moltes les nostres infidelitats,
hem pecat contra tu.
8Esperança d’Israel,
salvador en temps d’infortuni,
per què hauries de ser
com un foraster en el país,
com un vianant
que s’atura a passar la nit?
9Per què et comportes
com un home esgotat,
com un guerrer incapaç de salvar,
quan tu, Senyor, ets enmig nostre,
i nosaltres portem el teu nom?
No ens abandonis!
10Això diu el Senyor
parlant d’aquest poble:
«Cert, els agrada d’anar d’ací d’allà,
els seus peus no es deturen.
Per això el Senyor
no es complau en ells:
ara es recorda de les seves culpes,
els demana comptes dels seus pecats.»
Una sentència inapel·lable11El Senyor em digué:
– No intercedeixis a favor d’aquest poble, no demanis el seu bé.
12Encara que dejunin, no escoltaré el seu clam. Encara que em presentin holocaustos i ofrenes, no m’hi complauré. Els consumiré amb l’espasa, amb la fam i amb la pesta.
13Jo vaig replicar:
– Ah, Senyor Déu! Els profetes, valent-se del teu nom, diuen a la gent: “No veureu l’espasa ni tastareu la fam; us donaré una pau perdurable en aquest país.”
14El Senyor em respongué:
– Aquests profetes es valen del meu nom per a profetitzar mentides: jo no els he pas enviat, ni els he encarregat res, ni tan sols els he parlat. Les seves visions són falses: us profetitzen superxeries, falòrnies i impostures, que ells mateixos s’inventen.
15Per això, aquest és el missatge del Senyor contra aquells profetes: “Parlen en nom meu, quan jo no els he pas enviat, i diuen que no hi haurà guerra ni fam en aquest país. Doncs que sàpiguen aquests profetes que l’espasa els consumirà,
16i el poble a qui ells profetitzen, amb les dones i els fills i les filles, seran tots llançats per les places de Jerusalem, víctimes de la fam i de l’espasa, i no hi haurà qui els enterri. Jo faré caure damunt d’ells la seva pròpia maldat.”
Pregària d’intercessió17»Tu entona davant d’ells aquesta complanta:
»“Que es fonguin en llàgrimes
els meus ulls,
de nit i de dia,
que no s’estiguin de plorar:
un gran desastre desfà el meu poble,
un cop dolorosíssim.
18Si surto al camp
veig les víctimes de l’espasa;
si entro a la ciutat
veig els qui moren de fam.
Profetes i sacerdots
van errants pel país
sense comprendre què passa.
19Per ventura has rebutjat Judà?
¿És que sents repugnància per Sió?
Per què ens fereixes tan greument
que no tenim cura?
Esperàvem la pau, i res no va bé;
esperàvem el remei,
i tot són alarmes.”
20Senyor, reconeixem
les nostres maldats
i les culpes dels nostres pares:
contra tu tots hem pecat.
21Per amor del teu nom,
no ens menyspreïs,
no deshonris el tron de la teva glòria.
Recorda’t de l’aliança amb nosaltres,
no l’anul·lis.
22Per ventura els ídols estúpids
dels pagans
poden fer caure la pluja?
¿És el cel qui dóna els ruixats?
¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu?
Nosaltres esperem en tu,
perquè tot això ets tu qui ho fa.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
