Ester (versió grega) F - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

4 Mardoqueu va dir:

– Tot això ha vingut de Déu.

5 Ara recordo el somni que vaig tenir. Es referia a tot el que ha passat; i, de fet, no hi ha hagut res que no es complís.

6 Hi havia aquella petita font que es convertia en un riu, i també un sol lluminós i aigua abundant. El riu és Ester, que el rei va prendre per esposa i va fer reina.

7 Els dos dracs som Aman i jo.

8 Les nacions són aquells qui s’han aliat per esborrar el nom dels jueus.

9 Els qui clamaven a Déu i han estat salvats són Israel, la meva nació. El Senyor ha salvat el seu poble, el Senyor ens ha alliberat de totes aquestes calamitats! Déu ha obrat grans senyals i prodigis que mai no s’havien vist entre els pagans!

10 Per això ha tirat a la sort dos destins, l’un per al poble de Déu, l’altre per a tots els altres pobles.

11 Els daus d’aquestes dues sorts han caigut en el dia, l’hora, el moment en què Déu havia decidit de jutjar totes les nacions.

12 Déu s’ha recordat del seu poble i ha fet justícia als qui som la seva heretat.

13 Els dies catorze i quinze del mes d’adar, el poble d’Israel celebrarà un aplec festiu i joiós a la presència de Déu. Se celebrarà de generació en generació per sempre.

14 L’any quart del regnat de Ptolemeu i de Cleòpatra, Dositeu, que afirmava ser sacerdot i levita, i el seu fill Ptolemeu van portar l’esmentada carta sobre la festa dels Purim dient que era autèntica i que l’havia traduïda Lisímac, fill de Ptolemeu, que era dels de Jerusalem.