1El poble que caminava en la foscaha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país tenebrós.
2Els has multiplicat, Senyor,
els has omplert
d’una alegria immensa.
S’alegren davant teu
com la gent a la sega,
com els vencedors
que es reparteixen el botí.
3El jou que els afeixugava,
la barra que duien a l’espatlla,
el garrot del seu opressor,
tot ho has trossejat
com el dia de Madian.
4Les botes dels soldats
que sotraguejaven la terra
i els mantells rebolcats en la sang,
tot crema alhora, el foc ho devora.
5Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l’espatlla
la insígnia de príncep.
Aquest és el seu nom:
«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,
«Pare per sempre»,
«Príncep de pau».
6Estendrà arreu la sobirania,
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne
sobre el dret i la justícia,
des d’ara i per sempre.
Això és el que farà
l’amor ardent del Senyor de l’univers.
Càstig d’Israel7El Senyor ha llançat una paraula
contra Jacob,
una amenaça ha caigut sobre Israel.
8Tot el poble l’ha coneguda,
però Efraïm i els habitants de Samaria
diuen amb arrogància orgullosa:
9«Si cauen els maons,
edificarem amb pedra;
si talen els sicòmors,
repoblarem amb cedres.»
10El Senyor ha instigat contra Israel
els enemics, els de Ressín,
ha atiat els seus adversaris:
11els arameus pel davant
i els filisteus pel darrere;
entre tots han devorat Israel.
Però, amb tot, no s’ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
12El poble no ha retornat
a qui el castigava,
no s’ha girat
cap al Senyor de l’univers.
13Per això el Senyor, en un sol dia,
ha tallat a Israel el cap i la cua,
la palma i el jonc.
14El cap és l’ancià i el noble;
la cua, el profeta mentider.
15Els guies d’aquest poble
l’han esgarriat,
i els qui els seguien han desaparegut.
16Per això el Senyor
no serà favorable als joves
ni s’apiadarà dels orfes i les viudes,
perquè tots són infidels i malvats
i sols parlen d’insensateses.
Però, amb tot, no s’ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
17La maldat abrusa com el foc
quan consumeix espines i esbarzers,
quan arbora l’espessor del bosc
i s’enlaira en columnes de fum.
18L’ardor del Senyor de l’univers
abrusa el país;
el poble és consumit pel foc.
Ningú no té entranyes per a ningú:
19tallen a la dreta i encara tenen fam,
devoren a l’esquerra
i no en tenen prou.
La carn que mengen és el propi braç:
20Manassès devora Efraïm,
i Efraïm, Manassès;
i tots dos s’uneixen contra Judà.
Però, amb tot, no s’ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
