1Presagi sobre Egipte.
El Senyor entra a Egipte,
cavalcant un núvol lleuger.
Els ídols d’Egipte tremolen
davant d’ell,
i als egipcis se’ls fon el cor
dins les entranyes.
2El Senyor diu:
«Jo instigaré els egipcis,
els uns contra els altres,
perquè combatin entre ells,
homes amb homes,
ciutats amb ciutats,
dinasties amb dinasties.
3Els egipcis perdran el seny,
jo derrocaré tots els seus plans.
Llavors consultaran els ídols
i els fetillers,
els nigromants i els endevins.
4Jo posaré Egipte en mans
d’un amo violent,
un rei despòtic el dominarà.»
Ho diu el Senyor,
Déu de l’univers.
5Les aigües del Nil s’eixugaran,
el riu quedarà sec i àrid.
6Els canals faran pudor,
les aigües del delta s’escorreran
fins a estroncar-se.
Les canyes i els joncs es marciran.
7Fins els joncs de la boca del riu
i els camps que el Nil rega
quedaran secs.
El vent se’ls endurà
i no en deixarà res.
8Els pescadors es doldran
i es planyeran;
els qui tiraven l’ham al Nil
o hi calaven les xarxes
quedaran consternats.
9Els qui treballaven el lli,
cardadors i filadors,
s’aclofaran, blancs com la cera;
10els teixidors s’asseuran abatuts,
i els jornalers, desesperançats.
11Quins ineptes,
els cortesans de Tanis!
Els savis del faraó
són un consell d’estúpids.
¿Com podeu dir referint-vos al faraó:
«Sóc el fill d’un savi, un descendent
dels reis de l’antigor»?
12Però on són els teus savis, faraó?
Que t’anunciïn, si és que ho saben,
què ha decidit contra Egipte
el Senyor de l’univers!
13Són ineptes, els cortesans de Tanis,
i els de Memfis viuen enganyats.
Ells, els governadors
de les províncies,
han desencaminat Egipte.
14El Senyor omple el país d’un vi
que li beu l’enteniment,
i ells, els governadors,
esgarrien Egipte
en tot el que emprèn.
Egipte sembla un embriac
que no s’aguanta dret
damunt el seu propi vòmit.
15En aquell país,
ningú no farà res de bo.
Tant és que ho comenci
el cap o la cua,
la palma o el jonc.Esperança per a Egipte
16Vindrà un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mà del Senyor de l’univers.
17El país de Judà serà el terror d’Egipte. Tothom qui en parlarà tremolarà de por, pensant en allò que el Senyor de l’univers té decidit contra Egipte.
18Aquell dia es parlarà la llengua hebrea en cinc ciutats d’Egipte, i totes cinc estaran lligades per jurament al Senyor de l’univers. Una d’elles es dirà Iraheres.
19Aquell dia, al mig del país d’Egipte hi haurà un altar dedicat al Senyor, i a la frontera hi haurà una pedra erigida en honor d’ell.
20Serà un senyal i un testimoni que el Senyor de l’univers és present al país d’Egipte. Quan els egipcis demanaran auxili al Senyor contra els opressors, ell els enviarà un salvador que els defensarà i els alliberarà.
21Aquell dia el Senyor es revelarà als egipcis, i ells el reconeixeran i l’adoraran, li oferiran sacrificis i li presentaran ofrenes, li faran prometences i les compliran.
22El Senyor, que haurà ferit greument els egipcis, ara els guarirà. Ells es convertiran al Senyor, que escoltarà els seus precs i els alleujarà.
23Aquell dia una ruta unirà Egipte amb Assíria. Els assiris aniran a Egipte i els egipcis viatjaran a Assíria. Els uns i els altres adoraran el Senyor.
24Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra.
25El Senyor de l’univers els beneirà amb aquestes paraules: «Beneït sigui Egipte, el meu poble; beneïda sigui Assíria, obra de les meves mans; beneït sigui Israel, la meva possessió.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
