1Aquell dia, en el país de Judàcantaran aquest càntic:
«Tenim una ciutat fortificada,
amb muralles i baluards
que la salven.
2Obriu les seves portes
i hi entrarà un poble just,
que guarda la fidelitat
3i manté ferm el seu cor.
El guardes en pau
perquè confia en tu, Senyor.
4Confieu sempre en el Senyor,
que és la roca eterna.
5Ell abat els qui habiten dalt als cims,
arrasa la ciutat inaccessible,
l’arrasa fins a terra,
l’ajeu a la pols.
6Els peus dels pobres la trepitgen,
els febles hi passen pel damunt.»Pregària dels darrers temps
7El just troba un camí pla:
li fas planera la ruta.
8Seguir el camí
de les teves decisions
ens dóna esperança en tu, Senyor.
La nostra ànima es deleix
pel teu nom i el teu record.
9De nit et desitjo amb tota l’ànima,
a l’alba et cerco del fons del cor.
Quan executes a la terra
les teves decisions,
els habitants del món
aprenen a ser justos.
10Si concedissis gràcia als dolents,
mai no aprendrien a fer el bé;
farien el mal
entre gent irreprensible,
no reconeixerien
la teva grandesa, Senyor.
11Ells no s’adonen, Senyor,
que la teva mà els amenaça.
Que vegin, avergonyits,
amb quin amor ardent
defenses el teu poble.
Els devorarà aquell foc
que devora els teus enemics.
12Senyor, dóna’ns la pau;
el fruit mateix del nostre treball
és obra teva.
13Senyor, Déu nostre,
uns altres amos ens han dominat,
però nosaltres tan sols volem
proclamar el teu nom.
14Aquells ara són morts,
no tornaran a viure;
són ombres, no s’aixecaran més.
Tu els has judicat i exterminat,
sense deixar-ne cap record.
15Però tu, Senyor, has fet créixer
aquest poble;
l’has fet créixer,
li has mostrat la teva glòria,
has eixamplat
les fronteres del seu territori.
16En el perill, Senyor, recorrien a tu.
Mormolaven una pregària
quan els afligia el teu càstig.
17Hem estat, Senyor, davant teu,
com la dona a punt d’infantar
que, en els seus dolors,
crida i es retorça.
18Hem patit dolors com ella,
però no hem infantat res.
No hem portat la salvació al país
ni nous habitants al món.
19Que visquin els teus morts, Senyor,
que ressuscitin les seves despulles!
Vosaltres que jaieu a la pols,
desvetlleu-vos i crideu de goig:
la teva rosada, Senyor,
és rosada de llum,
i el país de les ombres infantarà.Càstig a la terra i en el mar
20Poble meu, corre,
entra a casa teva,
tanca-t’hi amb pany i clau,
amaga-t’hi un moment,
fins que passi de llarg
la indignació del Senyor.
21Ell sortirà del lloc on resideix
per castigar els crims
dels habitants de la terra.
La terra no encobrirà la sang vessada
ni amagarà mai més cap víctima.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
