Jeremies 18 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Jeremies a cal terrisser

1Paraula que Jeremies va rebre del Senyor. El Senyor li digué:

2– Baixa a cal terrisser, que allà t’he de comunicar la meva paraula.

3Hi vaig anar i vaig trobar el terrisser treballant al torn.

4Quan la peça que tornejava li sortia esguerrada, en feia una altra tal com ell la volia.

5Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

6– Parla a la gent d’Israel: “¿Creieu que jo no sóc capaç d’obrar com aquest terrisser? Vosaltres sou a les meves mans com l’argila a les mans del terrisser.

7Si alguna vegada he amenaçat d’arrencar, enderrocar i destruir un poble o un reialme,

8però aquell poble ha desistit de fer el mal que havia motivat la meva amenaça, jo també m’he desdit del mal que tenia decidit contra ells.

9I si alguna altra vegada he promès de plantar o construir un poble o un reialme

10però m’han ofès i m’han desobeït, també m’he desdit del bé que els havia promès.”

11Digues, doncs, a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: “Això us anuncia el Senyor: Com fa un terrisser, jo estic donant forma a un desastre: medito un pla contra vosaltres. Convertiu-vos del mal camí, seguiu la bona ruta i milloreu la vostra conducta.”

12»Però ells responen: “No t’hi escarrassis! Volem seguir el nostre propi parer. Cadascú de nosaltres vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i pervers.”Israel ha oblidat el Senyor

13Això us diu el Senyor:

«Pregunteu als altres països

si han sentit a dir res de semblant.

És horrorós, el pecat

que ha comès Israel!

14Per ventura la neu del Líban

abandona el penyal més alt?

¿S’estronquen les aigües fondes

que brollen i baixen fredes?

15Doncs el meu poble

s’ha oblidat de mi:

crema ofrenes als ídols

que no són res,

que el fan ensopegar

en els seus camins,

els camins de sempre,

i el porten per altres viaranys,

per camins no fressats.

16Faran del seu país

objecte de riota sense fi:

seran l’estupor dels qui els veuran.

Tothom qui hi passarà

quedarà esbalaït

i mourà el cap amb aires de mofa.

17Els escombraré davant l’enemic

com escombra el vent de llevant.

El dia de la desgràcia,

per no veure’ls,

els giraré l’esquena.»

Confessions de Jeremies (IV)

18Alguns han dit: «Tramem un pla contra Jeremies. Ja quedaran sacerdots que instrueixin, savis que aconsellin, profetes que parlin en nom de Déu. Calumniem-lo, no escoltem res del que ens diu.»

19Escolta’m, Senyor,

fixa’t en els qui m’acusen.

20És just tornar mal per bé?

Doncs ells m’han parat una trampa!

Recorda que m’he presentat

davant teu,

intercedint a favor d’ells

per apaivagar la teva indignació.

21Ara, doncs, fes-los morir amb l’espasa

i que els seus fills morin de fam.

Que les seves dones quedin viudes

i acabin perdent els fills.

Que els homes morin de pesta

i els joves caiguin a la guerra.

22Que se sentin crits dins les cases,

quan de sobte els arribi la invasió.

Havien parat una trampa

per caçar-m’hi,

m’havien posat un parany.

23Però tu, Senyor, coneixes

tot el pla que han tramat

per matar-me.

No perdonis el seu crim,

no esborris el seu pecat.

Que caiguin estesos als teus peus,

fes-los sentir la teva indignació!