1Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:
Seguir els propis consells2Potser estàs massa abatut
per a intentar una conversa.
Però, qui podria callar?
3Tu has donat consells a molta gent,
has envigorit mans decaigudes.
4Les teves paraules han sostingut el qui ja queia,
has dreçat genolls que es doblegaven.
5Ara això et passa a tu, i ja t’enfonses!
Cau el cop damunt teu, i has perdut l’esma!
6¿Ja no confies en la teva pietat?
¿Ja no et dóna esperança el teu bon camí?
7Fes memòria, si et plau.
Quin innocent s’ha perdut mai?
¿Has vist esfumar-se els justos?
8Jo sempre he constatat
que els qui llauren perfídia i sembren malícia,
després les recullen ells mateixos.
9Déu els desfà d’una alenada,
d’una bufada desapareixen;
10rugien tan fort com els lleons,
però Déu els trenca les dents;
11moren per falta de presa
i es dispersen els seus cadells.
Reconèixer-se un home com els altres12Ha entrat dins meu un oracle,
la meva orella n’ha copsat la remor
13entre fantasies de visions nocturnes,
quan el pes de la son cau sobre els homes.
14M’agafa un tremolor d’espant,
s’estremeixen els meus ossos.
15Sento un aire fred que em passa a frec de galta,
el meu cos s’esborrona.
16Algú s’atura. No reconec el seu aspecte.
Una figura davant els meus ulls!
Es fa un gran silenci i escolto una veu:
17«Un home, ¿pot ser més just que Déu?
¿Pot ser més pur que el seu creador?
18Adona-te’n: Déu no es fia dels seus propis servents,
voldria més seny dels seus àngels.
19Què serà dels qui habiten
un cos que és una casa de fang,
dels qui tenen la pols per fonament!
Una arna és tan fàcil d’esclafar!
20Al matí són plens de vida
i al vespre s’han enrunat.
Ja no en fa cas ningú: desapareixen per sempre.
21Tu els desfàs les cordes de la tenda
i moren sense haver entès res.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
