1«Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia.
Asseu-te a terra, destronada,
capital de Caldea.
Has perdut per sempre els títols
de “tendra” i “delicada”.
2Agafa la mola i mol la farina,
treu-te el vel,
arromanga’t la roba,
ensenya les cames i passa els canals.
3Que et vegin nua
i et descobreixin les vergonyes!
Em revenjaré i ningú no m’aturarà:
4“Senyor de l’univers”,
el Sant d’Israel,
és el nom del qui allibera.
5Asseu-te en silenci,
amaga’t a la fosca,
capital de Caldea;
has perdut per sempre el títol
de “Senyora de reialmes”.
6Jo estava indignat
contra el meu poble,
la meva heretat, i la vaig profanar;
quan els vaig deixar caure
a les teves mans,
tu els vas tractar
sense gens de pietat,
vas aclaparar els vells
imposant-los el teu jou.
7Deies: “Sóc eterna,
dominaré el món per sempre més.”
No sospitaves què havia de passar,
no recelaves
de la fi que t’esperava.
8Doncs ara escolta, disbauxada,
tu que seus refiada en el teu tron
i penses dintre teu:
“Fora de mi no hi ha ningú.
No quedaré viuda
ni perdré mai els fills.”
9Doncs bé, totes dues desgràcies
et cauran de cop i en un sol dia:
perdràs els fills i quedaràs viuda.
No et valdran de res
les teves infinites bruixeries
ni els teus innombrables encanteris.
10Et senties segura en la teva maldat
i pensaves que ningú no et veia.
Però la teva destresa i el teu saber
et feien perdre el seny,
mentre pensaves dintre teu:
“Fora de mi no hi ha ningú.”
11Et caurà al damunt una desgràcia
que no podràs preveure,
un desastre que no podràs conjurar;
d’improvís seràs assolada
com ni tan sols imaginaves.
12Continua, doncs,
amb els teus encanteris
i amb les teves infinites bruixeries.
T’hi has escarrassat des de jove:
vejam si pots treure’n profit,
vejam si et fan més forta!
13Tu t’has buscat a munts
els consellers.
Doncs bé, que es presentin,
que vinguin a salvar-te
els qui elaboren mapes astrals,
observen les constel·lacions
i a cada lluna nova prediuen
quin serà el teu futur.
14Seran com la palla:
el foc els cremarà.
No se n’escaparà ni un,
de les flames que tot ho devoren:
no quedarà ni caliu per a coure-hi pa
ni foc per a seure-hi a la vora!
15Així acabaran els endevins
que havies buscat.
Els mercaders
amb qui tractaves des de jove,
se n’aniran cada un pel seu cantó:
no n’hi haurà cap que et salvi.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
