1Presagi sobre la vall de la Visió.
Què et passa, Jerusalem,
que els teus habitants
han pujat tots dalt als terrats?
2Què són tant de renou i cridòria
en una ciutat sempre de festa?
L’espasa no ha fet víctimes,
ningú no ha caigut en el combat.
3Els caps de l’exèrcit han fugit;
sense disparar l’arc
han estat capturats.
Tots els qui l’enemic ha trobat,
els ha fet presoners;
fins els qui havien fugit lluny
han estat agafats.
4Per això us dic:
«Deixeu-me estar,
que ploraré amargament.
No em vulgueu consolar
pel desastre del meu poble.
5El Senyor, Déu de l’univers,
ha decretat
un dia d’espant, d’ensulsiada,
d’esfereïment.
A la vall de la Visió
es desploma la muralla,
i els crits de socors
ressonen per les muntanyes.
6Els soldats d’Elam
arriben amb carros i cavalls,
armats amb fletxes i arcs;
els de Quir han preparat els escuts.
7Les millors de les teves valls,
Jerusalem,
són plenes de carros de guerra,
i els soldats que els guien
han pres posicions
davant les teves portes.
8Han deixat Judà al descobert.»
Aquell dia revisàveu les armes
custodiades a l’edifici del Bosc
9i descobríeu molts esvorancs
a la muralla de la ciutat de David.
Vau recollir aigua a la bassa de baix,
10vau comptar les cases de Jerusalem
i en vau demolir algunes
per reforçar la muralla.
11Construíreu un dipòsit
entre els dos murs
per recollir-hi
l’aigua de la bassa vella.
Però no vau alçar els ulls a Déu,
que havia decidit
tot el que havia de passar.
Ell ho preparava de feia temps,
però vosaltres no ho sabíeu veure.
12Aquell dia,
el Senyor, Déu de l’univers,
us invitava a plorar i a penedir-vos,
a afaitar-vos el cap
i a vestir-vos de sac.
13En canvi, tot eren festes i gresca,
matàveu moltons i vedells,
us atipàveu de carn i de vi tot dient:
«Mengem i beguem,
que demà morirem.»
14Però el Senyor de l’univers
m’ho ha revelat clarament:
«Aquest pecat no us serà perdonat,
us asseguro que morireu.»
Ho declara
el Senyor, Déu de l’univers.
Sentència contra un alt funcionari15Això m’ordena el Senyor,
Déu de l’univers:
«Vés a trobar Xebnà,
aquest administrador,
aquest cap del palau reial,
i digues-li:
16“Qui ets tu aquí, què hi tens,
per a fer-te excavar una tomba
en un lloc alt,
per a fer-te obrir un sepulcre
a la roca?
17Doncs mira, gran prohom:
el Senyor et llançarà lluny,
t’embolicarà en un farcell
18i et farà rodolar com una bola
fins a un país tot pla.
Allí moriràs,
allí es deturaran els teus carruatges,
tu que ets la deshonra
del palau del teu senyor.
19Jo et faré caure de la peanya,
el teu senyor et derrocarà
del pedestal.
20Aquell dia cridaré el meu servent,
Eliaquim, fill d’Hilquiahu,
21el revestiré amb la teva túnica,
el cenyiré amb la teva faixa
i li confiaré el poder
que tu ara posseeixes.
Serà un pare
per als habitants de Jerusalem
i per a la gent de Judà.
22Li posaré damunt l’espatlla
la clau del palau de David.
Quan ell obri, ningú no tancarà;
quan ell tanqui, ningú no obrirà.
23El clavaré
com una estaca en un lloc ferm,
i serà un motiu de glòria
per a la família del seu pare.”»
24Però es repenjarà damunt d’ell tota la parentela, branques i fulles, tota la vaixella, des de les tasses fins a les gerres.
25Això diu el Senyor de l’univers: «Llavors l’estaca cedirà, i s’esmicolarà tota la càrrega que sostenia.» El Senyor us ho fa saber.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
