Zacaries 9 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Anunci contra els pobles veïns d’Israel

1Presagi. Paraula del Senyor

que arriba al país d’Hadrac,

i a Damasc, lloc on es detura,

perquè tothom miri cap al Senyor,

com fan totes les tribus d’Israel.

2És també per a Hamat,

veïna de Damasc,

per a Tir i Sidó, que són tan llestes.

3Tir s’ha envoltat de muralles,

ha apilat la plata com la pols

i l’or com el fang dels carrers.

4Però el Senyor prendrà la ciutat,

enfonsarà dins el mar

les seves defenses,

i el foc la devorarà.

5Ascaló tindrà por quan ho vegi,

Gaza s’estremirà tota sencera,

Ecron sentirà que perd el seu puntal.

No hi haurà més reis a Gaza,

Ascaló quedarà deshabitada,

6i a Asdod s’hi instal·laran bastards.

Diu el Senyor:

«Jo abatré l’orgull dels filisteus:

7no els deixaré

menjar més carn amb sang,

els trauré de la boca

els aliments abominables;

els supervivents em tindran per Déu,

seran com els principals de Judà;

el que havia passat amb els jebuseus,

passarà amb Ecron.

8Acamparé com un guardià

per defensar el meu país,

el guardaré dels qui el travessen

una vegada i una altra;

no hi passarà mai més cap opressor,

perquè ara vetllo

amb els meus propis ulls.»

El rei que porta la pau

9Alegra’t, ciutat de Sió,

crida de goig, Jerusalem.

Mira el teu rei que ve cap a tu,

just i victoriós;

arriba humilment, muntat en un ase,

en un pollí, un fill de somera.

10Destruirà els carros de guerra

d’Efraïm

i la cavalleria de Jerusalem,

trencarà els arcs dels guerrers

i anunciarà la pau als pobles;

dominarà d’un mar a l’altre,

des del Gran Riu

fins a l’extrem del país.El Senyor salvarà el seu poble

11El Senyor declara:

«Per l’aliança segellada amb sang

que vaig fer amb vosaltres,

jo alliberaré els qui esteu empresonats

al fons d’un pou eixut.

12Torneu a Sió, la ciutat fortificada,

presoners que viviu d’esperança!

Avui mateix us ho prometo:

la vostra recompensa serà doble.

13Tensaré Judà com un arc,

hi posaré Efraïm com a fletxa;

enviaré els teus homes, Sió,

a lluitar contra els pobles hel·lènics:

ells seran per a mi

com l’espasa d’un guerrer.»

14El Senyor s’apareixerà damunt d’ells,

i les seves fletxes

sortiran com el llamp;

el Senyor Déu tocarà la trompeta

i arribarà

amb les tempestes de migjorn.

15El Senyor de l’univers

els farà d’escut.

Les pedres de la seva fona

devoraran i esclafaran,

s’embriagaran i faran brogit

com els bevedors de vi,

quedaran plenes de sang

com les calderetes d’aspersió

o com els angles

de l’altar dels holocaustos.

16Aquell dia, el Senyor, el seu Déu,

salvarà el poble,

que és el seu ramat.

Resplendiran en el país

com les pedres precioses

d’una corona.

17Quina bellesa! Quina felicitat!

Nois i noies creixeran ferms

amb el blat i el vi novell.