1Per al mestre de cor: a la tonada de «Xuixan edut». Del recull de David, poema per a alliçonar.
2De quan sortí a combatre contra els arameus de Naharaim i els de Sobà, i quan Joab, de tornada, derrotà dotze mil edomites a la vall de la Sal.
3Déu nostre, ens has rebutjat i dispersat,
estàs irritat: torna a nosaltres!
4Has sacsejat el país i l’has clivellat:
repara’n les esquerdes, que s’esfondra!
5Has enviat proves dures al teu poble,
l’embriaga aquest vi que li fas beure.
6Davant els teus fidels
aixeques l’estendard de desbandada:
s’escapen quan veuen els arquers. Pausa
7Allibera, doncs, els teus amics.
Que el teu braç ens salvi! Respon-nos!
8Déu ha donat un oracle en el seu santuari:
«Quina alegria!
Reparteixo Siquem,
amido la vall de Sucot.
9Galaad és meu, és meu Manassès,
Efraïm és el casc que em protegeix,
Judà és el meu ceptre.
10Moab és la pica on em rento,
tiro les sandàlies sobre Edom,
Filistea aclama el meu triomf.»
11¿Qui ens conduirà a la ciutat forta,
qui ens guiarà fins a Edom,
12sinó tu, Déu nostre, que ens havies rebutjat
i ja no sorties amb els nostres exèrcits?
13Ajuda’ns contra els adversaris:
és inútil la salvació que ve dels homes.
14Pel poder de Déu farem proeses:
ell mateix trepitjarà els nostres opressors.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.