Marc 3 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Un home curat en dissabte(Mt 12,9-14; Lc 6,6-11)

1Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada.

2Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar.

3Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:

– Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

4Llavors els pregunta:

– Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

Però ells callaven.

5Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home:

– Estén la mà.

Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

6Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.Una gran gentada vora el llac

7Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea,

8de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia.

9Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués:

10n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar.

11I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven:

– Tu ets el Fill de Déu!

12Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.Elecció dels Dotze(Mt 10,1-4; Lc 6,12-16)

13Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús.

14En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar,

15amb poder de treure dimonis.

16Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere;

17Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»;

18Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós

19i Judes Iscariot, el qui el va trair.Jesús i Beelzebul(Mt 12,22-32; Lc 11,14-23)

20Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar.

21Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien:

– Ha perdut el seny!

22Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:

– Està posseït per Beelzebul.

I encara:

– Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.

23Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:

– Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs?

24Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar.

25I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà.

26Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi.

27Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.

28»En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit;

29però el qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.

30Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.

La mare i els germans de Jesús(Mt 12,46-50; Lc 8,19-21)

31Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo.

32Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen:

– La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen.

33Ell els respon:

– ¿Qui són la meva mare i els meus germans?

34Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:

– Aquests són la meva mare i els meus germans.

35El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.