Èxode 3 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Déu crida Moisès

1Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu.

2Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia.

3I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»

4Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:

– Moisès, Moisès!

Ell respongué:

– Sóc aquí.

5Déu li digué:

– No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.

6I va afegir:

– Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.

Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu.

7El Senyor li digué:

– He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments;

8per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.

9El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen.

10Ara, doncs, jo t’envio al faraó; vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble.

El Senyor confia a Moisès una missió

11Moisès digué a Déu:

– Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte?

12Déu li va respondre:

– Jo sóc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya.

13Moisès va dir a Déu:

– Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten: “Quin és el seu nom?”, què els he de respondre?

14Llavors Déu digué a Moisès:

– Jo sóc el qui sóc.

I afegí:

– Digues als israelites: “Jo sóc” m’envia a vosaltres.

15Després, Déu va ordenar a Moisès:

– Digues als israelites: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m’invocaran totes les generacions.

16Vés a reunir els ancians d’Israel i digues-los: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha aparegut i m’ha dit: He decidit d’intervenir a favor vostre, perquè he vist com us tracten a Egipte;

17us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel.”

18Els israelites t’escoltaran, i aleshores tu i els ancians d’Israel anireu a trobar el rei d’Egipte i li direu: “El Senyor, el Déu dels hebreus, se’ns ha aparegut; hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu.”

19Ja sé que el rei d’Egipte no us deixarà sortir si no és per la força;

20però jo intervindré amb el poder de la meva mà contra Egipte realitzant enmig d’ells tota mena de prodigis, i finalment us deixarà sortir.

21A més, faré que els egipcis us mirin amb simpatia i no haureu d’anar-vos-en amb les mans buides.

22Que cada dona israelita demani a les seves veïnes o a les que viuen amb ella objectes de plata i d’or i vestits. Poseu-los als vostres fills i a les vostres filles, i així espoliareu els egipcis.