1Ai de Samaria, la corona superba
dels embriacs d’Efraïm!
El seu esplèndid ornament
són ara flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners,
de gent destrossada pel vi.
2Vet aquí un home fort i poderós
que ve de part del Senyor.
Ve com una pedregada,
com una tempesta devastadora,
com una pluja torrencial
que fa desbordar les aigües.
D’un cop de mà
tirarà a terra la ciutat.
3La corona superba
dels embriacs d’Efraïm
serà trepitjada per terra;
4l’esplèndid ornament
es convertirà en flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners.
Serà com una figa primerenca:
el primer que la veu,
tot just la cull, se l’empassa.
5Aquell dia, el Senyor de l’univers
serà ell mateix corona d’ornament
i diadema esplèndida
per a la resta del seu poble.
6Ell donarà un esperit de justícia
als qui seuran al tribunal,
i valor als qui rebutjaran
l’atac de l’enemic
a les portes de la ciutat.
Embriacs i burletes7N’hi ha que de tant de vi
s’entrebanquen,
fan tentines de tanta beguda:
són sacerdots i profetes
els qui s’entrebanquen de tant beure.
El vi els consumeix,
la beguda els fa tentinejar.
S’entrebanquen amb les visions,
ensopeguen quan donen sentències.
8Totes les taules són plenes de vòmits,
no hi ha net ni un racó.
9Em diuen: «A qui vol ensenyar
aquest la doctrina?
A qui vol explicar revelacions?
A criatures deslletades?
Als qui tot just han desmamat?
10Escolteu-lo:
“P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà.”»
11Doncs ara el Senyor
parlarà a aquest poble
per boca d’una gent escarnidora
i en una llengua estrangera.
12Ell els havia dit:
«Aquí trobareu repòs,
feu reposar els cansats;
és un recer tranquil.»
Però ells no han volgut escoltar.
13Per això el Senyor els parlarà així:
«P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà.»
Així, tot caminant,
cauran d’esquena malferits,
els agafaran en un parany
i els capturaran.
La pedra angular14Escolteu la paraula del Senyor,
homes sarcàstics
que governeu el poble de Jerusalem:
15«Vosaltres dieu:
“Hem pactat amb la mort,
hem fet aliança
amb el país dels morts.
Quan passi la riuada, no ens agafarà,
perquè hem pres per refugi
la mentida,
la falsedat per amagatall.”
16Escolteu, doncs,
què diu el Senyor Déu:
“Poso a Sió una pedra,
una pedra de toc,
una pedra angular, preciosa,
ben assentada
perquè serveixi de fonament:
el qui cregui no s’esfondrarà.
17Poso el dret com a plomada,
la justícia per cordill.”»
Però la pedregada escombrarà
el refugi de la mentida,
l’aiguat s’endurà el vostre amagatall.
18El vostre pacte amb la mort
serà abolit,
l’aliança amb el país dels morts
no es mantindrà.
Quan passarà la riuada,
us deixarà assolats.
19Cada cop que passi, se us emportarà;
anirà passant cada matí,
passarà de nit i de dia.
Quin esglai
quan entendreu això que us dic!
20Serà cert el que diu el proverbi:
«El llit és massa curt
per a estirar-s’hi,
i la flassada, massa estreta
per a tapar-se.»
21Com en el turó de Perassim,
el Senyor irromprà,
s’irritarà com a la vall de Gabaon.
Acomplirà la seva obra,
però quina obra tan insòlita!
Farà la seva tasca,
però quina tasca tan singular!
22Mentrestant, deixeu-vos de sarcasmes
i mireu que no s’estrenyin
les vostres cadenes;
perquè el Senyor,
Déu de l’univers,
m’ha fet saber que ha decidit
destruir tot el país.La saviesa de Déu
23Estigueu atents, escolteu-me!
Escolteu bé això que us diré!
24Tots sabeu que el camperol,
quan vol sembrar,
no llaura tot el dia,
removent la terra i fent-hi solcs.
25Quan ha replanat la terra,
escampa la pebreta i el comí,
sembra en un bon indret
el blat i l’ordi,
i, en els marges, l’espelta.
26El seu Déu, que l’instrueix,
li ensenya com cal treballar.
27La pebreta no es pot batre
amb el trill,
ni es poden passar els corrons
sobre el comí;
la pebreta es bat amb una vara,
i el comí, amb un bastó.
28També el blat s’ha de batre,
però no fins a arribar a trinxar-lo.
El bou dóna tombs per l’era,
però sense aixafar el gra.
29Tot això ve del Senyor de l’univers.
Els seus designis són admirables,
és gran la seva saviesa.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
