1Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d’enyorança de Sió;
2teníem penjades les lires
als salzes de dins la ciutat.
3Allà volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
4Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
5Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que caigui en l’oblit la meva dreta.
6Que se m’encasti la llengua al paladar
si no guardés el teu record,
si no posés Jerusalem
al capdamunt dels cants de festa.
7Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom,
del que deien el dia que caigué Jerusalem:
«Arraseu-la, arraseu-la
amb els fonaments i tot!»
8Babilònia, com seràs devastada!
Feliç el qui et farà
el que tu ens vas fer a nosaltres!
9Feliç el qui et prendrà les criatures
per esclafar-les a la roca!
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
