Siràcida 14 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Feliç l’home que no rellisca amb les seves paraules

i que no és turmentat per la tristesa dels pecats!

2Feliç aquell a qui la seva consciència no condemna

i que no ha perdut l’esperança!Ús de les riqueses

3De què li serveix la riquesa, a l’avar?

I a l’envejós, de què li serveixen els tresors?

4Qui acumula béns, privant-se a si mateix, acumula per a d’altres,

perquè, dels seus béns, uns altres en viuran luxosament.

5El qui és gasiu amb si mateix, ¿amb qui serà generós,

ell que no és capaç de fruir ni d’allò que té?

6Ningú no és pitjor que el qui es tortura a si mateix:

això sol és la paga de la seva maldat.

7Fins si fa el bé, és perquè no se n’adona,

i encara, a l’últim li surt la seva maldat.

8Amb la seva mirada envejosa, no és bo per a res,

i menysprea la gent girant-los la cara.

9Els ulls ambiciosos de l’avar

no estan mai satisfets amb el que té,

perquè la injustícia el corseca per dins.

10Malvat com és, es torna avar fins i tot en el pa,

en manca a la seva pròpia taula.

11Fill meu, en la mesura que puguis, tracta’t bé,

i presenta al Senyor ofrenes dignes d’ell.

12Recorda que la mort no pot trigar

i que la data fixada t’és desconeguda.

13Abans de morir fes bé a l’amic,

sigues generós amb ell i dóna-li tot el que puguis.

14No et privis del bon dia que passa

ni et deixis perdre cap desig legítim.

15¿No deixaràs a un altre el fruit dels teus treballs?

I el fruit dels teus afanys, ¿no anirà repartit en herència?

16Regala i accepta regals, viu la vida,

que no cal pas buscar satisfaccions al país dels morts.

17Tothom ha d’envellir com un vestit;

aquesta és la llei eterna: «Has de morir.»

18Com les fulles ufanoses d’un arbre esponerós,

que unes cauen i altres creixen,

així són les generacions humanes:

l’una mor i l’altra neix.

19Tota obra humana es corromp i desapareix,

i el qui l’ha feta tindrà el mateix destí.Cercar la saviesa

20Feliç l’home que es dedica a la saviesa

i que raona amb la seva intel·ligència,

21que reflexiona en el seu cor sobre els camins de la saviesa

i pensa els seus secrets.

22Li segueix el rastre com un caçador

i es posa a l’aguait pels camins per on passa.

23Espia per les seves finestres

i va a escoltar a les seves portes.

24Acampa al costat de casa seva,

clava les estaques de la tenda en els seus murs.

25Para la tenda vora seu

i s’instal·la en un habitatge ple de benestar.

26Posa els seus fills sota la seva protecció,

es refugia sota les seves branques:

27l’ombra de la saviesa el protegeix de la calor

i s’instal·la en la seva gloriosa presència.