Siràcida 17 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1El Senyor va crear l’home de la terra

i a ella el fa tornar altra vegada.

2Ha establert per a tots els homes el temps i la durada de la vida,

i els ha donat poder sobre les coses de la terra.

3Els va crear a imatge seva

i per això els ha revestit d’un poder com el seu.

4Ha fet que tots els animals tinguin por de l’home,

perquè ha volgut que fos senyor de les bèsties i els ocells.

5 Va rebre l’ús de les cinc facultats del Senyor;

com a sisena, el va fer partícip de la intel·ligència,

i com a setena, de la paraula que serveix per a interpretar les altres facultats.

6Va donar als homes capacitat de discernir, llengua, ulls,

orelles, i un cor perquè pensessin.

7Els omplí de saber i d’intel·ligència,

i els va fer conèixer el bé i el mal.

8Va ensenyar als homes a respectar-lo,

els mostrà la grandesa de les seves obres

9 i els ha permès d’alegrar-se eternament per les seves meravelles.

10Per això lloaran el seu sant nom

i proclamaran la grandesa de les seves obres.

11El Senyor, a més, els ha donat el coneixement

i els ha fet hereus d’una llei que dóna vida,

perquè s’adonin que són mortals.

12Ha establert amb ells una aliança eterna

i els ha fet conèixer els seus manaments.

13Amb els seus ulls van contemplar la seva glòria magnificent,

i les seves orelles van sentir la seva veu majestuosa.

14Els va dir: «Allunyeu-vos de tot mal.»

I els va donar manaments de cara als altres homes.

Al Senyor no se li escapa res

15El Senyor veu constantment la conducta dels homes,

ningú no pot fugir de la seva mirada.

16 Des de la jovenesa, la seva conducta s’orienta cap al mal,

i són incapaços de canviar el seu cor de pedra per un cor de carn.

17 Quan el Senyor va repartir la terra entre les nacions,

a cada una li va donar un cap,

però va escollir Israel com la seva possessió.

18 Com a primogènit que és, l’alimenta instruint-lo,

li dóna la llum del seu amor i no l’abandona.

19Les obres que els homes fan són davant el Senyor clares com el sol;

ell sempre sap com es comporten.

20Mai no li han pogut amagar cap injustícia,

perquè tots els seus pecats són davant el Senyor.

21 Però el Senyor, que és bo i coneix el que ell ha creat,

no els deixa ni els abandona, sinó que els perdona.

22L’almoina que l’home fa és per al Senyor com un segell personal;

un gest benvolent, el Senyor l’estima com la nineta de l’ull,

i permet així que els seus fills i filles es penedeixin.

23A la fi, quan Déu intervindrà per recompensar els homes,

donarà a cadascú la recompensa que es mereix.

24Però, als qui es penedeixen, Déu els dóna l’ocasió de retornar a ell,

i anima la perseverança dels qui defalleixen.La conversió a Déu

25Torna al Senyor i abandona el pecat,

suplica-li i es tornarà petit l’obstacle que et faria ensopegar.

26Retorna a l’Altíssim i allunya’t del mal,

que ell mateix et conduirà de les tenebres a la llum de la salvació.

Odia tot el que és detestable.

27Qui lloarà l’Altíssim en el món dels morts?

Sols els vius li poden donar gràcies.

28Un mort ja no hi és i no pot lloar Déu,

però el qui és viu i ple de salut ha d’enaltir el Senyor.

29Que n’és, de gran, la misericòrdia del Senyor!

Que gran, el seu perdó, per als qui acudeixen a ell!

30Els homes no ho poden tenir tot,

perquè els humans no són pas immortals.

31Què hi ha de més lluminós que el sol?,

i bé es torna fosc durant els eclipsis.

Per tant, els homes, que sols són carn i sang,

molt més es poden enfosquir pel mal que pensen.

32Déu vigila els estels celestials,

però els homes no són res més que pols i cendra.