1«En aquell temps seré Déu
de tots els clans d’Israel
i ells seran el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.
2Això diu el Senyor:
En el desert ja em vaig complaure
en el poble escapat de l’espasa;
Israel caminarà
cap al seu lloc de repòs.»
3El Senyor se m’aparegué de lluny,
i em deia:
«T’estimo amb un amor etern;
per això t’he atret i et sóc fidel.
4Et reedificaré i quedaràs reconstruïda,
nissaga d’Israel.
Tornaràs a prendre els teus tambors
i sortiràs dansant d’alegria.
5Tornaràs a plantar vinyes
per les muntanyes de Samaria;
les plantaran i en colliran la verema.
6Vindrà un dia que,
a la muntanya d’Efraïm,
els sentinelles cridaran:
“Anem, pugem a Sió,
a trobar el Senyor, el nostre Déu.”
7Això diu el Senyor:
Crideu d’alegria pel poble de Jacob,
celebreu la primera de les nacions,
feu sentir l’aclamació dient:
“Salva, Senyor, el teu poble,
la resta d’Israel!”
8Jo els faré tornar del país del nord,
els aplegaré
des de l’extrem de la terra.
Entre ells hi haurà
els cecs i els coixos,
l’embarassada i la partera:
tornarà una gran gentada.
9Vindran tot plorant,
suplicaran, i jo els guiaré;
els conduiré als rierols d’aigua
per un camí pla on no ensopeguin.
Perquè jo sóc un pare per a Israel,
i Efraïm és el meu primogènit.»Gran festa a Sió
10Escolteu, nacions,
la paraula del Senyor,
anuncieu-la als qui són lluny,
a les illes:
«El qui havia dispersat Israel,
de nou l’aplegarà,
i el guardarà
com un pastor el seu ramat:
11el Senyor ha redimit
el poble de Jacob,
l’allibera de les mans dels més forts.
12Arriben a les altures de Sió
cridant de goig,
a la llum de l’abundor del Senyor:
blat, vi i oli, i cries dels ramats.
Viuran com els horts amarats d’aigua,
no patiran mai més d’escassetat.
13Llavors dansaran d’alegria les noies,
joves i vells dansaran junts:
canviaré el dol en festa,
els consolaré de les penes
i els alegraré.
14Satisfaré els sacerdots
amb el bo i millor de les ofrenes,
i l’abundor de casa meva
saciarà el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.»
Plors i consol d’Efraïm15«Això diu el Senyor:
A Ramà se sent un crit,
un plany, un plor amarg:
és Raquel que plora els seus fills
i no vol que la consolin,
perquè els seus fills ja no hi són.
16Això diu el Senyor:
Deixa de plorar,
eixuga’t les llàgrimes.
No perdràs la paga del teu treball,
els teus fills tornaran del país enemic.
Ho dic jo, el Senyor.
17El teu futur és d’esperança,
els teus fills tornaran a la pàtria.
Ho dic jo, el Senyor.
18»He sentit com Efraïm
es lamentava dient:
“M’has castigat com un vedell indòmit
i he après la lliçó.
Però fes-me tornar a tu i tornaré,
perquè tu ets el Senyor, el meu Déu.
19M’havia desviat,
però ara me’n penedeixo;
em dono cops al pit,
ara que ho he comprès.
Estic avergonyit i confós
per les coses deshonroses
que he comès de jove.”
20Efraïm és per a mi un fill preciós,
un infant que m’encisa.
Com és que, després de renyar-lo,
encara me’n recordo tant?
Per ell se’m commouen les entranyes,
me l’estimo amb tendresa.
Ho dic jo, el Senyor.
21»Dreça fites, poble d’Israel,
planta pilars,
mira bé quina ha estat la teva ruta,
el camí per on te’n vas anar,
i torna, nissaga d’Israel,
torna a les ciutats que són teves!
22Fins quan donaràs tombs, filla rebel?
El Senyor crea una cosa nova
en aquest país:
serà la dona qui rondarà l’home.
23»Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Quan jo renovaré la vida d’aquest poble, en el país de Judà i per les seves ciutats encara tornaran a dir: “Que el Senyor et beneeixi, seu de justícia, muntanya santa!”
24Al seu entorn hi habitaran els de Judà en les seves ciutats, els pagesos i els qui transhumen amb els ramats.
25Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen d’escassetat.
26Davant d’això diran: “Em desvetllo i veig que és realitat el meu dolç somni.”
27Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que en el casal d’Israel i el de Judà faré que creixi una sembrada d’homes i de bestiar.
28I, tal com he vigilat per arrencar i enderrocar, per enrunar, per destruir i fer mal, també vigilaré per construir i plantar. Ho dic jo, el Senyor.
29Aquells dies ja no diran: “Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents.”
30Cadascú morirà per culpa d’ell mateix: a tothom qui mengi raïm verd, se li esmussaran les dents.»La nova aliança
31«Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà.
32No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu.
33L’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor.
34Ja no caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: “Coneixeu qui és el Senyor”, perquè des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran. Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat. Ho dic jo, el Senyor.
35»Això diu el Senyor,
que ha posat el sol
perquè il·lumini el dia,
i ha fixat el curs de la lluna
i els estels
perquè il·luminin la nit,
que agita la mar
i fa bramular les onades,
i que té per nom
“Senyor de l’univers”:
36“Si un dia les lleis que he fixat
per a tots ells
arribaven a esborrar-se
de davant meu,
només llavors el llinatge d’Israel
deixaria de ser
la nació que sempre tinc al davant.
Ho dic jo, el Senyor.
37Això diu el Senyor:
Si algú arribés a amidar
l’alçada del cel
i pogués escorcollar
els fonaments pregons de la terra,
tan sols aleshores jo seria capaç
de rebutjar tot el llinatge d’Israel,
per tot el que ha fet.
Ho dic jo, el Senyor.”
38»Vénen dies que la ciutat del Senyor serà reconstruïda, des de la torre d’Hananel fins a la porta de l’Angle. Ho dic jo, el Senyor.
39La corda d’amidar s’estendrà encara fins al turó de Gareb i girarà després cap a Goà.
40La vall on llencen les restes dels animals sacrificats i la cendra de les víctimes, tots els camps tocant al torrent de Cedró, fins a l’angle de la porta dels Cavalls, a l’orient, tot serà consagrat al Senyor. Mai més la ciutat no serà arrencada ni enderrocada.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
