Isaïes 1 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Títol

1Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà.Déu acusa Israel de rebel·lió

2Escolta, cel!

Estigues atenta, terra!

El Senyor parla:

«He criat fills i els he ennoblit,

però ells s’han revoltat contra mi.

3Un bou coneix el seu propietari,

i un ase, l’estable del seu amo,

però a mi, Israel no em coneix,

el meu poble m’ignora.»

4Ai, nació pecadora,

poble carregat de culpes,

raça de malvats, fills corruptes!

Han abandonat el Senyor,

han menyspreat el Sant d’Israel,

s’hi han girat d’esquena!

5On us pegaran encara

si persistiu en la rebel·lió?

Tots teniu nafrat el cap

i extenuat el cor.

6De cap a peus no hi ha res de sa:

tot són cops, morats

i ferides obertes,

que no han estat netejades

ni embenades

ni amorosides amb oli.

7El vostre país és un desert,

les ciutats estan cremades.

Davant vostre els estrangers

us devoren els conreus.

Tot ha quedat desolat,

com les ciutats depravades

que foren destruïdes.

8La ciutat de Sió ha romàs

com una cabana en una vinya,

com una barraca en un cogombrar,

com una vila assetjada.

9Si el Senyor de l’univers

no ens hagués deixat

algun supervivent,

seríem com Sodoma,

ens assemblaríem a Gomorra.No hi ha culte sense justícia

10Escolteu la paraula del Senyor,

prohoms de Sodoma!

Estigues atent a l’advertència

del nostre Déu,

poble de Gomorra!

11Ell us diu:

«Per què m’oferiu tants sacrificis?

Estic embafat d’holocaustos de xais

i de greix de moltons;

ja en tinc prou, de sang de vedells,

de bocs i de cabrits.

12Quan veniu a presentar-vos

davant meu amb els vostres animals,

no feu més que passejar-vos

pels meus atris.

Qui us ha demanat tot això?

13No porteu més ofrenes inútils:

el fum dels sacrificis, el detesto.

No suporto

les festes de la lluna nova,

ni els aplecs sagrats,

ni el repòs del dissabte,

perquè barregeu els maleficis

amb les solemnitats.

14Els vostres novilunis i celebracions

em fan fàstic,

són per a mi una càrrega,

estic cansat d’aguantar-los.

15Quan alceu les mans per pregar

em tapo els ulls per no veure-us;

ni que allargasséssiu les oracions,

jo no us escoltaria,

perquè teniu les mans

plenes de sang.

16Renteu-vos, purifiqueu-vos.

Traieu de davant meu

les vostres accions dolentes,

deixeu de fer el mal,

17apreneu a fer el bé,

busqueu la justícia,

detureu l’opressor,

defenseu l’orfe,

pledegeu a favor de la viuda.

18»Veniu després i veurem qui té raó

–diu el Senyor–.

Tot i que els vostres pecats

són com l’escarlata,

es tornaran blancs com la neu;

tot i ser vermells com el carmí,

es tornaran com la llana,

19només que vulgueu escoltar;

llavors menjareu

el bo i millor de la terra.

20Però si no voleu i us revolteu,

l’espasa us devorarà.

Jo mateix, el Senyor, he parlat.»

Jerusalem, la ciutat infidel

21Ah, com s’ha prostituït

la ciutat fidel!

Hi habitava el dret,

s’hi allotjava gent honrada;

però ara és plena d’assassins.

22Jerusalem: eres argent de bona llei;

ara brilles i no vals.

Eres un vi selecte,

que ara han aigualit.

23Els teus governants són uns bandolers,

companys de lladres.

Tots busquen els suborns,

van darrere els obsequis.

No defensen els orfes,

no admeten el plany

que els adrecen les viudes.

24Per això el Senyor,

Déu de l’univers,

el Poderós d’Israel, afirma:

«No em retindré davant els adversaris;

els meus enemics ho pagaran.

25Descarregaré la mà contra tu,

Jerusalem;

eliminaré les teves escòries,

com fonen la plata per refinar-la.

26Faré que els teus jutges i consellers

siguin rectes com en temps passats;

t’anomenaran altra vegada

“Ciutat justa”, “Ciutat fidel”.

27Sió serà rescatada gràcies al dret,

els seus habitants es convertiran

en virtut de la justícia.

28Rebels i pecadors

seran desfets tots junts,

desapareixeran

els qui abandonen el Senyor.

29»Us delíeu pels arbres sagrats,

i en quedareu defraudats;

confiàveu en els jardins sagrats,

i us sentireu decebuts.

30Sereu com una alzina esfullada,

com un jardí eixarreït.

31El qui anava confiat

serà com encenalls,

i les seves obres seran la guspira:

cremarà tot plegat,

i no ho apagarà ningú.»