Mateu 9 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Guarició d’un paralític(Mc 2,1-12; Lc 5,17-26)

1Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble.

2Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:

– Coratge, fill, et són perdonats els pecats.

3Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.»

4Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:

– Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor?

5Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”?

6Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

Llavors diu al paralític:

– Aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.

7Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva.

8La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.

Jesús crida Mateu, el publicà(Mc 2,13-17; Lc 5,27-32)

9Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:

– Segueix-me.

Ell s’aixecà i el va seguir.

10Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles.

11Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:

– Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?

12Jesús ho va sentir i digué:

– El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts.

13Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni(Mc 2,18-22; Lc 5,33-39)

14Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:

– Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?

15Jesús els contestà:

– ¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.

16»Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros.

17Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.Guarició d’una dona amb hemorràgies. Una noia, retornada a la vida(Mc 5,21-43; Lc 8,40-56)

18Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:

– La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà.

19Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.

20Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell,

21perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.»

22Jesús es girà i, en veure-la, digué:

– Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat.

I la dona quedà curada des d’aquell moment.

23Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent,

24va dir:

– Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm.

Però ells es burlaven de Jesús.

25Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se.

26I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.Guarició de dos cecs

27Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant:

– Fill de David, tingues pietat de nosaltres!

28Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:

– ¿Creieu que ho puc fer, això?

Li responen:

– Sí que ho creiem, Senyor.

29Llavors els va tocar els ulls dient:

– Que es faci segons la vostra fe.

30I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:

– Mireu que ningú no ho sàpiga.

31Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.Guarició d’un mut endimoniat

32Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat.

33Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia:

– No s’havia vist mai res de semblant a Israel.

34Però els fariseus deien:

– Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.Jesús es compadeix de les multituds

35Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena.

36En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor.

37Llavors diu als seus deixebles:

– La collita és abundant, però els segadors són pocs.

38Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats.