1Senyor, tu ets el meu Déu.T’exalçaré
i proclamaré el teu nom:
has dut a terme plans admirables,
ferms i segurs,
decidits fa molt de temps.
2De la gran ciutat,
n’has fet un enderroc,
de la muralla inexpugnable, una ruïna.
La fortalesa estrangera ja no és ciutat,
i mai més no serà reconstruïda.
3Per això un poble fort reconeix
la teva glòria,
et tem la capital dels pobles tirans,
4perquè has estat
el refugi dels febles,
el refugi dels pobres en l’infortuni,
l’aixopluc en els aiguats,
l’ombra enmig de la calor.
La fúria dels tirans
és com l’embat de la tempesta
contra una muralla,
5com l’ardor del sol
contra una terra eixarreïda.
Però tu ofegues
l’avalot dels estrangers,
com l’ombra d’un núvol
ofega el sol ardent.
Els cants triomfals dels tirans
emmudiran.
Un banquet per a tots els pobles6En aquesta muntanya,
el Senyor de l’univers
oferirà a tots els pobles
un banquet de plats gustosos
i de vins selectes:
de plats gustosos i suculents,
de vins selectes i clarificats.
7Farà desaparèixer
en aquesta muntanya
el vel de dol que cobreix
tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
8engolirà per sempre la mort.
El Senyor Déu
eixugarà totes les llàgrimes
i esborrarà arreu de la terra
la humiliació del seu poble.
El Senyor mateix ho afirma.
9Aquell dia diran:
«Aquí teniu el vostre Déu!
Havíem posat en ell l’esperança
i ens ha alliberat.
És el Senyor, en qui teníem posada
l’esperança!
Alegrem-nos i celebrem
que ens hagi salvat.»
La fi de Moab10La mà del Senyor reposarà
sobre aquesta muntanya,
però Moab serà trepitjat allà on és,
com es trepitja la palla
a la bassa del femer.
11Allí mourà els braços
com si volgués nedar,
però el Senyor vinclarà
la seva arrogància
i l’esforç dels seus braços.
12Abatrà els bastions inaccessibles
de les teves muralles, Moab;
els derrocarà,
els farà caure a terra, a la pols.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
