Jutges 10 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Després d’Abimèlec, vingué per salvar Israel Tolà, fill de Puà, fill de Dodó. Era de la tribu d’Issacar i vivia a Xamir, a les muntanyes d’Efraïm.

2Va ser jutge d’Israel durant vint-i-tres anys. Quan va morir, l’enterraren a Xamir.

VII. Jaïr

3Després d’ell vingué Jaïr, de Galaad, que fou jutge d’Israel durant vint-i-dos anys.

4Va tenir trenta fills que muntaven trenta ases i eren senyors de trenta poblacions, a la regió de Galaad, que encara avui s’anomenen els Poblets de Jaïr.

5Quan Jaïr va morir, l’enterraren a Camon.

VIII. JeftèL’opressió ammonita

6Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament: adoraven els Baals i les Astartes, els déus dels arameus, els de Sidó, els de Moab, els dels ammonites i els dels filisteus. Havien abandonat el Senyor i ja no li donaven culte.

7Llavors el Senyor es va irritar contra Israel i els posà en mans dels filisteus i dels ammonites.

8Aquests, d’aleshores ençà i durant divuit anys, van maltractar durament els israelites que vivien a Galaad, a l’altra banda del Jordà, al país dels amorreus.

9Els ammonites van travessar el Jordà per combatre fins i tot contra les tribus de Judà i de Benjamí i contra la tribu d’Efraïm. Israel es trobava en una situació de gran perill.

10Aleshores els israelites van clamar al Senyor dient:

– Hem pecat contra tu. Hem abandonat el nostre Déu per donar culte als Baals.

11Però el Senyor els respongué:

– Quan els egipcis, els amorreus, els ammonites, els filisteus,

12els sidonis, els amalequites i els maonites us oprimien, vosaltres vau clamar i jo us vaig salvar de les seves mans.

13Però després m’heu abandonat a mi per adorar altres déus. Per això, no us tornaré pas a salvar!

14Aneu a suplicar els déus que heu escollit. Que us salvin ells, ara que us trobeu en perill.

15Però els israelites van insistir prop del Senyor:

– És cert que hem pecat. Fes amb nosaltres el que et plagui. Però avui, t’ho demanem, salva’ns!

16Llavors van desfer-se dels déus estrangers i tornaren a adorar el Senyor, que no pogué suportar més el sofriment d’Israel.

17Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà.

18Mentrestant, entre el poble, els principals de Galaad es deien:

– Qui encapçalarà la lluita contra els ammonites? El faríem cap de tota la gent de Galaad.