Salms 40 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Tenia posada l’esperança en el Senyor

1Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm.

2Tenia posada l’esperança en el Senyor,

i ell, inclinant-se cap a mi,

ha escoltat el meu clam.

3M’ha tret de la fossa profunda,

del llot i del fangar.

Ha plantat els meus peus sobre la roca,

ha fet segurs els meus passos.

4Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,

un himne de lloança al nostre Déu.

Tots els qui ho veuen veneren el Senyor

i posen en ell la confiança.

5Feliç l’home que confia en el Senyor

i no busca l’ajut dels idòlatres,

que es refien d’esperances enganyoses.

6Quantes meravelles has fet,

Senyor, Déu meu!

Quants designis has tingut a favor nostre,

Déu incomparable!

Si em proposava d’explicar-los,

no els podria ni comptar.

7Tu m’has dit a cau d’orella

que no vols oblacions ni sacrificis,

que no demanes holocaust ni expiació.

8Per això et dic:

«Aquí em tens.

En el llibre hi ha escrit de mi

9que vull fer, Déu meu, la teva voluntat:

guardo la teva llei al fons del cor.»

10Anuncio amb goig la salvació

davant de tota l’assemblea.

No puc deixar d’anunciar-la;

prou que ho saps, Senyor.

11No he amagat la teva salvació dins el meu cor;

he fet conèixer que ets fidel i salvador.

No he amagat la lleialtat del teu amor

davant de tota l’assemblea.

12Senyor, no apartis la teva misericòrdia;

que el teu amor fidel em guardi sempre.

13Són tants els mals que m’envolten

que no es poden ni comptar.

Les meves culpes em cauen al damunt;

de tantes que són, en perdo el compte.

Són més nombroses que els cabells del meu cap,

i em fallen les forces.

14Senyor, sigues benvolent i salva’m;

vine de pressa a ajudar-me, Senyor.

15Que quedin defraudats i avergonyits

els qui volen prendre’m la vida.

Que se’n tornin confosos

els qui s’alegren dels meus mals.

16Que quedin muts de vergonya

els qui em diuen: «Massa poc!»

17Que s’alegrin i et celebrin els qui et cerquen;

que els qui estimen la teva obra salvadora

diguin sempre: «És gran, el Senyor!»

18Jo sóc pobre i desvalgut,

però el Senyor pensa en mi.

Ets tu qui m’ajuda i m’allibera:

Déu meu, no triguis més.

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help