Siràcida 4 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure,

no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.

2No facis sofrir l’home que té fam

ni exasperis el qui viu en la misèria.

3No empitjoris la situació d’un home desesperat

ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.

4No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,

no giris la cara al pobre.

5No apartis la mirada del necessitat

ni li donis ocasió de maleir-te;

6perquè, si et maleeix en la seva amargura,

el seu creador escoltarà la seva pregària.

7Fes-te estimar de la comunitat,

sigues respectuós envers les autoritats.

8Escolta el pobre amb atenció,

respon-li amablement quan et saludi.

9Allibera l’oprimit del poder de l’opressor,

no tinguis por si has de fer justícia.

10Sigues com un pare per als orfes

i com un marit per a la seva mare,

i seràs com un fill de l’Altíssim,

que t’estimarà més que la qui t’ha engendrat.La Saviesa i el seu guiatge

11La Saviesa porta els seus fills als honors més alts

i té cura d’aquells qui la cerquen.

12Estimar la Saviesa és estimar la vida;

els qui de bon matí es lleven per cercar-la seran omplerts de joia.

13El qui arriba a posseir-la heretarà la glòria;

arreu on vagi, el Senyor el beneirà.

14Servir-la és donar culte al Déu sant;

qui l’estima és estimat pel Senyor.

15Qui escolta la Saviesa judicarà el món sencer,

qui s’hi acosta viurà segur.

16Qui confia en la Saviesa la tindrà en herència,

i els seus descendents la conservaran en possessió.

17Al principi, la Saviesa anirà amb ell fent giragonses,

li farà venir por i tremolor,

l’aclapararà amb la seva disciplina

i, fins al dia que li tindrà confiança,

el posarà a prova amb les seves exigències.

18Però després retornarà tot seguit cap a ell,

l’alegrarà i li revelarà els seus secrets.

19En canvi, si s’esgarria del seu camí,

la Saviesa l’abandonarà i el deixarà a la seva perdició.

Autèntic i fals (4,20-6,37)La falsa i l’autèntica vergonya

20Examina les situacions i guarda’t del mal,

que no t’hagis d’avergonyir de tu mateix.

21Perquè avergonyir-se de certes coses porta al pecat,

mentre que avergonyir-se d’altres dóna glòria i favor.

22No siguis parcial, que això et perjudica,

però que l’excessiu respecte pels altres no et porti al mal.

23No t’estiguis de parlar quan sigui necessari

ni amaguis la teva saviesa per aparentar modèstia,

24perquè la teva saviesa es coneixerà per les teves paraules,

i la teva instrucció, per allò que diràs.

25No contradiguis el que és veritat;

al contrari, avergonyeix-te de la teva ignorància.

26No pots pas impedir que corri un riu:

no t’avergonyeixis tampoc de confessar els teus pecats.

27No et deixis doblegar per un estúpid

ni tinguis miraments pel poderós.

28Lluita per la veritat fins a la mort;

Déu, el teu Senyor, combatrà per tu.

29No siguis arrogant a l’hora de parlar,

i gandul i deixat a l’hora de fer les coses.

30No siguis com un lleó per als de casa teva

ni et comportis com un il·lús amb els teus criats.

31No siguis dels qui paren la mà a l’hora de rebre

i, a l’hora de donar, la tanquen.