Siràcida 15 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Qui venera el Senyor es comporta així

i qui es fa seva la Llei obté la saviesa.

2La Saviesa surt a trobar-lo com una mare,

l’acull com una esposa encara verge.

3L’alimenta amb el pa de la intel·ligència

i li dóna a beure la seva mateixa aigua.

4Si es recolza en ella no trontollarà,

si s’hi agafa fort no quedarà defraudat.

5La Saviesa li donarà un lloc d’honor entre els seus companys,

enmig de l’assemblea li posarà les paraules a la boca.

6Serà coronat enmig de joia i alegria

i rebrà per herència una fama eterna.

7Els insensats no podran posseir la saviesa,

els pecadors no la veuran mai.

8La saviesa es manté lluny dels orgullosos;

als mentiders, ni se’ls acudeix de pensar-hi.

9A la boca del pecador no li escau la lloança,

perquè no prové del Senyor.

10És sols en la saviesa que s’expressa la lloança,

perquè és el Senyor mateix qui la inspira.

La llibertat i el pecat (15,11-18,14)L’home és responsable dels seus actes

11No diguis: «M’he esgarriat per culpa del Senyor»,

perquè ell no fa pas allò que detesta.

12Tampoc no diguis: «Ell mateix m’ha portat a l’error»,

perquè no li fa cap falta un pecador.

13El Senyor detesta tota mena de mal,

i també el detesten els qui veneren el Senyor.

14Quan al principi Déu va fer l’home,

el va deixar lliure en les seves decisions.

15Si vols, pots obeir els seus manaments

i mantenir-te fidel en el que li plau.

16Ell t’ha posat al davant foc i aigua:

estén la mà cap on vulguis.

17Davant els homes ha posat la vida i la mort,

i darà a cadascú allò que cadascú escollirà.

18Perquè la saviesa del Senyor és immensa;

ell és molt poderós i ho veu tot.

19Té els ulls posats en els qui el veneren

i no ignora res del que fan els homes.

20No ha manat a ningú que fos un impiu,

no ha donat a ningú permís de pecar.