1El rei i Aman van acudir al convit de la reina.
2Durant el convit, també aquest segon dia el rei va preguntar a Ester:
– Què vols, reina Ester? Què demanes? Quin és el teu desig? Ni que demanis la meitat del meu regne, t’ho concediré.
3Ella va respondre:
– Si gaudeixo del favor del rei, li demano que em salvi la vida, desitjo que salvi el meu poble.
4El meu poble i jo hem estat venuts, destinats a l’extermini, al pillatge i a l’esclavitud. Nosaltres i els nostres fills hem estat venuts com a esclaus i esclaves. Jo he callat. Però el qui ens calumnia no és digne de viure a la cort del rei!
5El rei va preguntar:
– I qui ha gosat tramar una cosa així?
6Ester va respondre:
– L’enemic és Aman, aquest pervers.
Aman va quedar sense paraula davant el rei i la reina.
7El rei s’aixecà de taula i va sortir al jardí. Aman, veient la gravetat de la situació, suplicava a la reina.
8Just quan s’havia deixat caure al divan de la reina per demanar-li clemència, el rei va tornar del jardí i va exclamar:
– ¿Voldrà encara violar la meva dona a casa meva?
Aman, que ho sentí, va girar la cara avergonyit.
9Llavors Bugatan, un dels eunucs al servei personal del rei, afegí:
– Encara hi ha més: Aman té preparada a casa seva una forca de vint-i-cinc metres d’alt per penjar-hi Mardoqueu, l’home que havia denunciat la conspiració contra el rei.
El rei va dir:
– Doncs pengeu-hi Aman!
10Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
