Nehemies 9 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Litúrgia penitencial

1El dia vint-i-quatre del mateix mes, els israelites es van reunir per a un dejuni: duien roba de sac i el cap ple de terra.

2Els qui eren de nissaga israelita se separaren de tots els estrangers i es congregaren per confessar els seus pecats i els dels seus avantpassats.

3Drets en els seus llocs, van escoltar la lectura del llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant unes tres hores; després, durant tres hores més, estigueren confessant els seus pecats i adorant, prosternats, el Senyor, el seu Déu.

4Jeixua, Baní, Cadmiel, Xebanià, Bunní, Xerebià, Baní i Quenaní es van col·locar dalt de l’escala dels levites i van invocar en veu alta el Senyor, el seu Déu.

5Llavors els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneià, Xerebià, Odavià, Xebanià i Petahià van dir:

– Poseu-vos drets, beneïu el Senyor, el vostre Déu:

»“Que el teu nom gloriós sigui beneït des de sempre i per sempre. La teva grandesa supera tota benedicció i lloança.”Pregària del poble

6«Tu, tu sol, ets el Senyor.

Tu has fet el cel,

el cel del cel i tots els seus estols,

la terra i tot el que s’hi troba,

els mars i tot el que hi habita.

Dónes vida a totes les criatures,

i les potències del cel

es prosternen davant teu.

7»Tu ets el Senyor Déu

que va escollir Abram.

El vas fer sortir d’Ur de Caldea

i li posares el nom d’Abraham.

8Quan vas veure

que el seu cor t’era fidel,

vas concloure amb ell l’aliança:

vas prometre que donaries

a la seva descendència

el país dels cananeus, dels hitites,

dels amorreus,

dels perizites, dels jebuseus

i dels guirgaixites.

I vas complir la teva promesa,

perquè ets just.

9»Tu vas veure l’aflicció

dels nostres pares a Egipte

i escoltares el seu clam

a la vora del Mar Roig.

10Vas obrar senyals i prodigis

contra el faraó,

contra tota la seva cort

i contra tot el seu poble,

perquè sabies amb quina arrogància

ells havien tractat els nostres pares.

Així et vas guanyar una anomenada

que encara avui perdura.

11Vas partir el mar

davant els nostres pares

i van passar pel mig del mar,

per terra eixuta,

mentre llançaves al fons

els seus perseguidors,

com una pedra que cau

dins les aigües impetuoses.

12»De dia vas guiar els nostres pares

amb una columna de núvol,

i de nit, amb una columna de foc

que els il·luminava el camí

per on havien de passar.

13Vas baixar a la muntanya del Sinaí

per parlar amb ells des del cel:

els vas donar decrets justos,

lleis segures,

preceptes i manaments excel·lents;

14els ensenyares

a respectar el dissabte,

consagrat a tu;

els vas prescriure manaments,

preceptes i una Llei,

per mitjà del teu servent Moisès.

15Els donares pa del cel

per saciar la seva fam,

feres brollar aigua d’una roca

per calmar la seva set.

Els enviares a conquerir el país

que els havies promès amb jurament.

16»Però ells, els nostres pares,

plens d’arrogància,

van anar a la seva

i no obeïren els teus manaments.

17Es negaren a obeir,

s’oblidaren de les meravelles

que havies fet a favor d’ells.

Van anar a la seva

i s’entestaren

a tornar a l’esclavitud d’Egipte.

Tu, però, ets un Déu

que sempre perdona,

benigne i compassiu,

lent per al càstig, ric en l’amor,

i no els vas abandonar.

18Es van fer un vedell de fosa

i es deien entre ells:

“Aquest és el teu Déu,

que t’ha tret d’Egipte.”

Així van ultratjar-te greument.

19»Però tu, per la teva gran

misericòrdia,

no els vas abandonar

en el desert:

la columna de núvol

que, de dia, els guiava pel camí

no es va allunyar d’ells,

ni tampoc la columna de foc

que, durant la nit,

il·luminava el camí

per on havien de passar.

20Els vas donar el teu bon esperit

perquè fossin capaços d’entendre;

no els mancava l’aliment del mannà,

i els donaves aigua

per calmar la seva set.

21Vas vetllar pel seu sosteniment

durant quaranta anys al desert:

no els va faltar res;

els seus vestits no es feren malbé,

els seus peus no van inflar-se.

22»Els vas donar

pobles i reialmes

i els repartires aquests territoris

que els servien de frontera:

van ocupar el país de Sehon,

rei d’Heixbon,

i el territori d’Og,

rei de Basan.

23Vas enviar-los tants fills

com estrelles hi ha al cel

i feres entrar aquests fills al país

que havies ordenat als seus pares

que entressin a prendre’n possessió.

24Els fills van entrar al país

i en prengueren possessió.

Vas humiliar davant d’ells els cananeus,

que habitaven aquella terra,

i posares a les seves mans

els reis i les nacions del país

perquè en fessin el que volguessin.

25Van conquerir ciutats fortificades

i una terra fèrtil,

van ocupar cases

plenes de tota mena de béns,

cisternes excavades a la roca,

vinyes, oliverars

i molts arbres fruiters.

Menjaven fins a saciar-se,

s’engreixaven

i vivien en les delícies

de la teva gran prosperitat.

26»Però, rebels contra tu,

es revoltaren,

i tant se’ls en donava

de la teva Llei:

van assassinar els teus profetes,

que els conjuraven

perquè es convertissin a tu.

Així t’ultratjaren greument.

27Llavors els vas posar en mans

dels seus adversaris,

que els van oprimir.

Amb tot, quan en la seva tribulació

clamaven a tu,

tu, des del cel, els escoltaves

i, per la teva gran misericòrdia,

els donaves llibertadors

que els salvaven del poder

dels enemics.

28Però, tan bon punt podien reposar

lliures dels enemics,

tornaven a ofendre’t

amb el seu mal comportament,

i tu els abandonaves

a les mans dels seus adversaris,

que els sotmetien una altra vegada.

I novament clamaven a tu,

i tu, des del cel, els escoltaves

i els alliberaves,

una vegada i una altra,

per la teva misericòrdia.

29Tu els exhortaves

a tornar a la teva Llei,

però ells, plens d’arrogància,

no obeïen els teus manaments

i pecaven contra els teus decrets,

que donen la vida

a l’home que els compleix.

Es van tornar tossuts

i anaven a la seva,

i no volgueren escoltar.

30Durant molts anys

vas tenir paciència amb ells;

els advertia el teu esperit,

per mitjà dels teus profetes.

Però no volgueren escoltar,

i els vas posar en mans

de pobles estrangers.

31Amb tot, per la teva gran

misericòrdia,

no els vas aniquilar

ni vas abandonar-los,

perquè ets un Déu

benigne i compassiu.

32»Tu, Déu nostre, ets un Déu gran,

poderós i temible.

Tu mantens fidelment l’aliança.

No menystinguis les calamitats

que tots nosaltres hem sofert:

els nostres reis i els nostres caps,

els nostres sacerdots

i els nostres profetes,

els nostres pares

i tot el nostre poble,

des dels temps dels reis d’Assíria

fins al dia d’avui.

33Tu has estat just

en tot això que ens ha passat,

perquè has obrat fidelment,

mentre que nosaltres obràvem

amb malícia.

34Els nostres reis, els nostres caps,

els nostres sacerdots

i els nostres pares

no complien la teva Llei,

no prestaven atenció

als teus manaments

ni a les advertències que els feies.

35Fins quan estaven en el seu propi regne,

fruint dels béns que els havies donat,

instal·lats en el país espaiós i fèrtil

que havies posat davant d’ells,

no et van servir

ni renunciaren

a les seves males accions.

36I així avui nosaltres som esclaus.

Som esclaus al país

que vas donar als nostres pares

perquè en mengessin els fruits

i gaudissin dels seus béns.

37Les seves abundants collites

són per als reis que,

per culpa dels nostres pecats,

tu has posat damunt nostre.

Ells disposen al seu grat

de les nostres persones

i del nostre bestiar.

La nostra situació

és del tot desgraciada.»