Salms 144 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Beneït sigui el Senyor, la meva roca

1Del recull de David.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca,

que m’ensinistra els braços a la lluita

i les mans al combat.

2Amor meu i ciutadella,

fortalesa i salvador meu,

és el meu escut i en ell em refugio:

ell sotmet el poble al meu govern.

3Senyor, què és l’home per a fixar-t’hi?

Què és un mortal perquè el tinguis en compte?

4L’home s’esvaeix com el fum,

els seus dies es fonen com una ombra.

5Senyor, decanta la volta del cel i baixa;

toca les muntanyes i que treguin glops de fum.

6Dispersa els adversaris fulminant-los amb els llamps,

desconcerta’ls disparant les teves fletxes.

7Allarga la mà des de dalt,

salva’m i allibera’m de l’aiguat,

de les mans dels estrangers,

8que parlen de déus que no són res

i alcen la dreta jurant falsament.

9Déu meu, et dedicaré un càntic nou

acompanyant-me amb l’arpa de deu cordes.

10Tu dónes als reis la victòria

i salves de l’espasa maligna

David, el teu servent.

11Salva’m i allibera’m

de les mans dels estrangers,

que parlen de déus que no són res

i alcen la dreta jurant falsament.

12Que els nostres fills s’assemblin a plançons

que s’han fet grans amb vigor jove,

i les nostres filles, a pilastres ben tallades,

a pilastres d’un palau.

13Que les nostres sitges siguin plenes

i proveeixin a vessar,

que es propaguin les ramades a milers,

a miríades en els nostres termes,

14i que els nostres bous arribin carregats.

Que no ens obrin una bretxa a la muralla

ni ens hàgim de rendir a l’enemic;

que no sentim el crit d’alarma per les places.

15Feliç el poble que frueix de tot això!

Feliç el poble que té el Senyor per Déu!