1Del recull de David.
A tu clamo, Senyor, penyal meu,
no et quedis lluny de mi, en silenci.
Si no fas cas de mi,
seré com els qui baixen a la fossa de la mort.
2Escolta la meva súplica
quan clamo a tu cridant auxili,
quan alço les mans
vers la cambra del teu santuari.
3No em llancis amb els culpables
ni amb els qui obren el mal;
parlen de pau als seus companys,
però coven malícia dins el cor.
4Torna’ls això que han fet,
les maldats que han comès.
Torna’ls la paga que es mereixen
per les obres de les seves mans.
5No han entès les gestes del Senyor,
les obres de la seva mà;
per això els destruirà
i no els reconstruirà més.
6Beneït sigui el Senyor,
que escolta la meva súplica.
7El Senyor és la meva força,
l’escut que em protegeix;
el meu cor confia en ell.
M’ha ajudat i se n’alegra el meu cor;
vull lloar-lo amb els meus cants.
8El Senyor és la muralla del seu poble,
el baluard que salva el seu Ungit.
9Salva el teu poble,
beneeix la teva heretat.
Sigues el seu pastor,
pren-los en braços per sempre.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
