Siràcida 21 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Fugir del pecat

1Fill meu, si has pecat, no hi tornis més

i demana perdó per les teves faltes passades.

2Fuig del pecat com d’una serp,

que si t’hi acostes et mossegarà.

Les seves dents són dents de lleó

que arrenquen la vida dels homes.

3Tota desobediència a la Llei és com una espasa de dos talls:

la seva ferida no té remei.

4La prepotència i la insolència arruïnen les fortunes:

així desapareixen els béns de l’orgullós.

5La pregària del pobre va de dret a l’oïda de Déu:

ell no trigarà a fer-li justícia.

6Qui no suporta que l’avisin, segueix el camí dels pecadors,

però qui venera el Senyor es converteix de cor.

7El cridaner es coneix de lluny,

però l’home assenyat sap quan rellisca.

8Qui es fa una casa amb diners d’un altre

és com qui aplega pedres per al túmul de la pròpia tomba.

9Una reunió de pecadors és com una pila d’estopa:

acabarà entre flames i foc.

10El camí dels pecadors és pla i sense sotracs,

però al final hi ha la boca de la mort.

El savi i el neci

11Qui guarda la Llei del Senyor domina els seus pensaments,

i així el temor del Senyor es transforma en saviesa.

12No es pot educar un home incapaç de fer res,

però hi ha gent capaç que ho amarga tot.

13El coneixement del savi és abundós com un aiguat,

i els seus consells, com una font d’aigua viva.

14El cap d’un estúpid és com un vas esquerdat

que no pot retenir cap coneixement.

15Si un home instruït sent una paraula sàvia,

l’aprova i encara hi aprofundeix;

si la sent un imbècil, li desplau

i se la tira a l’esquena.

16Les explicacions d’un estúpid són pesades com el fardell quan fas camí,

però les de l’home intel·ligent són sempre agradables.

17En les reunions es volen sentir les opinions de l’home sensat,

per a poder reflexionar sobre les seves paraules.

18La saviesa és per a l’estúpid com una casa enrunada,

tot el saber del ximple són paraules sense solta.

19L’educació és per al neci com una cadena als peus

o com manilles a les mans.

20L’estúpid riu de manera escandalosa;

l’home sensat, en canvi, a penes somriu en silenci.

21L’educació és per a l’home assenyat com una joia d’or,

com una polsera a la mà dreta.

22El beneit entra tot seguit a dins de casa;

a l’home d’experiència, en canvi, li fa respecte entrar.

23El poca-solta, des de la porta, mira a dins per tafanejar;

l’home ben educat s’espera fora.

24És de mal educat escoltar darrere la porta;

a l’home de seny li cau la cara de vergonya.

25Els forasters, de tot fan comentaris,

però l’home prudent mesura molt les paraules.

26L’estúpid parla sense pensar;

el savi, primer pensa i després parla.

27Quan l’impiu maleeix el qui l’acusa

es maleeix a si mateix.

28Qui diu mal dels altres s’embruta a si mateix

i es fa avorrir de tots els qui l’envolten.