JAUME 2 - Bíblia Evangèlica Catalana

Lliures de favoritismes

1Germans meus, que la vostra fe en nostre Senyor gloriós, Jesucrist, estigui lliure de favoritismes.

2Suposem que en la vostra congregació entra un home enjoiat i esplèndidament vestit, i també hi entra un pobre home mal vestit,

3i demostreu deferència al qui va ben vestit dient-li: “Asseu-te aquí, en un bon lloc”, i dieu al pobre: “Tu queda’t allà dret, o asseu-te aquí sota el meu escambell”,

4¿no seria una discriminació entre vosaltres? ¿No us faríeu jutges de fals criteri?

Rics en la fe i hereus del Regne

5Estimats germans meus, escolteu: ¿No ha escollit Déu els pobres segons el món perquè siguin rics en la fe i hereus del Regne que ha promès als qui l’estimen?

6En canvi, vosaltres heu ofès el pobre. ¿No són els rics els qui abusen de vosaltres i us arrosseguen als tribunals?

7¿No blasfemen ells el bon nom que porteu invocat damunt vostre?

8Si veritablement compliu el manament regi segons les Escriptures: “Esti-maràs el teu proïsme com a tu mateix”, fareu el que és correcte;

9però si teníeu favoritismes personals, cometríeu un pecat, i la llei us acusaria com a transgressors.

10Perquè qualsevol qui observa sence-ra la llei, però falla solament en un punt, esdevé culpable de tots.

11Aquell qui ha dit: “No adulteraràs”, també ha dit: “No mataràs”. I, si mates, encara que no hagis comès adulteri, ja ets transgressor de la llei.

12Parleu i obreu pensant que heu d’és-ser judicats per la llei de la llibertat.

13Penseu que es judicarà sense mise-ricòrdia el qui no va tenir misericòrdia: i la misericòrdia triomfa sobre el judici.

La fe sense obres és morta

14De què serviria, germans meus, si algú deia que té fe, si no té obres? ¿Po-drà la fe salvar-lo?

15Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,

16i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?

17Així és també la fe: si no té obres és morta per si sola.

18Però algú dirà: “Tu tens fe i jo tinc obres. Demostra’m la teva fe deixant a part les obres i jo et mostraré la meva fe per mitjà de les obres.

19Tu creus que Déu és un de sol, i fas bé; també els dimonis ho creuen, i els fa tremolar.”

20¿Vols saber, insensat, com és que la fe sense obres és morta?

21El nostre pare Abraham, ¿no fou jus-tificat per les obres quan va oferir el seu fill Isaac damunt l’altar?

22¿Veus com la fe va actuar conjuntament amb les seves obres, i com per mitjà de les obres la fe es feia completa?

23Així es complí allò que diu l’Escrip-tura: “Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia, i fou anome-nat amic de Déu.”

24Vegeu com l’home és justificat per les obres i no únicament per la fe.

25Això mateix es pot dir de Rahab, la ramera, ¿no fou justificada per les obres, quan va acollir els missatgers i els va fer sortir per un altre camí?

26Així com el cos sense l’esperit és mort, també la fe sense les obres és morta.