1 SAMUEL 28 - Bíblia Evangèlica Catalana

David anomenat guarda d’Aquix

1Per aquell temps, els filisteus van reunir les seves tropes per fer la guerra contra Israel. Aquix digué a David: “Sàpigues que tu i els teus homes haureu de venir amb mi a la campanya.”

2David respongué a Aquix: “Ara sabràs del que és capaç el teu servidor.” I Aquix li digué: “Per això t’anomeno guarda permanent de la meva persona.”

Saül consulta la pitonissa d’Endor

3Samuel ja era mort; tot Israel li havia fet el dol, i l’havien sepultat a Ramà, la seva ciutat natal; i Saül havia fet desa-parèixer del país els nigromants i els endevinadors.

4Els filisteus s’havien aplegat i van plantar el campament a Xunem. Per la seva part, Saül va convocar tot Israel i van anar a acampar a Guilboa.

5Però quan veié el campament dels filisteus, va agafar por i se li va encongir el cor de mala manera.

6Llavors Saül va consultar el Senyor, però el Senyor no li va con-testar ni per somnis, ni per l’Urim, ni pels profetes.

7I digué als seus servidors: “Busqueu-me una dona que tingui poders nigro-màntics, que l’aniré a trobar per con-sultar-la.” Els seus servidor li digueren: “Aquí mateix, a Endor, hi ha una pito-nissa.”

8Saül es va disfressar, posant-se uns altres vestits, i, acompanyat de dos homes, va anar a trobar aquella dona de nit. Llavors Saül li digué: “Et prego que em prediguis el futur per mitjà de l’esperit i que em facis venir aquell que jo et diré.”

9Però la dona li respongué: “Mira, tu saps el que ha fet Saül, com ha exter-minat dels país els nigromants i els en-devinadors; per què, doncs, vols posar un parany a la meva vida per fer-me morir?”

10Llavors Saül va jurar pel Senyor, dient-li: “Per vida del Senyor, que no et vindrà cap mal per això.”

11La dona li preguntà: “Qui vols que t’evoqui?” Ell li digué: “Evoca’m Samuel.”

12Però quan ella va veure Samuel, va llançar una exclamació i digué a Saül: “Per què m’has enganyat? Tu ets Saül!”

13Però el rei li digué: “No tinguis por. Digues què has vist.” La dona li respon-gué: “Veig un ésser sobrenatural que puja de la terra.”

14Li va preguntar: “Quin aspecte té?” La dona respongué: “És un ancià que puja cobert amb un mantell.” Llavors Saül comprengué que era Samuel, i es va inclinar de cara a terra, fent-li reverència.

15Samuel digué a Saül: “Per què em pertorbes, evocant-me a mi?” Saül va contestar: “Em trobo en una situació molt greu: els filisteus em fan la guerra, i Déu s’ha apartat de mi i ja no em vol respondre ni per profetes ni per somnis. Per això t’he evocat, perquè em facis saber què haig de fer.”

16Samuel li respongué: “Per què em consultes a mi, si el Senyor s’ha apartat de tu i se t’ha posat en contra?

17El Senyor compleix amb tu el que va predir per mitjà meu: et pren de les mans el regne i el dóna a un compatriota teu, a David.

18Ja que no has obeït la veu del Senyor i no has executat la seva còlera ardent contra Amalec, avui el Senyor t’ha fet això.

19A més, juntament amb tu, el Senyor deixarà Israel a mans dels filisteus; i demà tu i els teus fills sereu amb mi, mentre el Senyor deixarà a mans dels filisteus l’exèrcit d’Israel.”

20De sobte, Saül va caure a terra tan llarg com era, espaordit per les paraules de Samuel. A més, estava exhaust, perquè no havia menjat res en tot el dia ni en tota la nit.

21La dona se li va acostar i, veient que estava tan torbat, li digué: “Mira, la teva serventa ha fet el que has dit i he posat la meva vida en perill obeint les ordres que m’has donat;

22ara, doncs, et prego que escoltis tu també el que et demana la teva serventa, i deixa que posi davant teu un poc d’aliment perquè mengis i reprenguis forces per a seguir el teu camí.”

23Però ell no ho va voler, i digué: “No menjaré res.” No obstant, els seus servidors i aquella dona van insistir tant que va acabar per fer-los cas; es va alçar de terra i va seure al divan.

24La dona, que tenia un vedell que engreixava a casa, va cuitar a matar-lo; i va agafar farina, la va pastar i en va coure uns pans sense llevat.

25Ho va servir a Saül i als seus servidors, i ells en van menjar. Després, es van alçar i van partir aquella mateixa nit.